El núvol blanc maori

«Diu una llegenda molt romàntica que els primers maoris que van arribar a Nova Zelanda des de la Polinèsia van ser una parella. Ell s'havia enamorat de la dona d'un amic. El va matar i es va escapar amb ella de la seva illa sense saber on anaven. La primera imatge que van veure de Nova Zelanda, on hi ha molta boira, va ser la d'una illa embolcallada en un núvol blanc». D'aquí sorgeix el títol En el país de la nube blanca (Ediciones B), explica, en un més que correcte castellà, l'escriptora alemanya Christiane Gohl (Bochum, 1958), en conversa telefònica des de Mojácar, on viu des de fa 11 anys, envoltada de cavalls, gossos i gats, després d'enamorar-se de la costa d'Almeria.

La novel·la, de 750 pàgines protagonitzades per dues dones que salpen d'Anglaterra per casar-se amb neozelandesos que no coneixen, és la primera entrega de la Trilogía de los Maoríes, una saga familiar historicoromàntica ambientada a la Nova Zelanda del segle XIX colonitzada pels britànics, que s'estén fins a la primera guerra mundial. A Alemanya ja és supervendes amb dos milions d'exemplars i En el país de la nube blanca sembla estar obrint-se camí a Espanya gràcies al boca orella. En només un mes suma dues reedicions, de 3.000 i 5.000 exemplars a la tirada inicial de 13.000.

Llibres sobre cavalls

De totes maneres, no busquin en el llibre el nom de Christiane Gohl, perquè hi figura el de Sarah Lark, pseudònim que fa servir per a aquesta sèrie perquè l'editorial alemanya li va voler donar una imatge diferenciada, ja que al seu país ha publicat amb el seu nom real nombrosos llibres sobre cavalls -una sèrie de novel·les per a nens i joves i reconeguts tractats pràctics per a adults sobre doma o equitació-. Sarah Lark no és el seu únic pseudònim: firma com a Ricarda Jordan una altra sèrie històrica (La doctora de Maguncia, a Maeva).

La trama inicial d'En el país de la nube blanca recorda la pel·lícula El piano, on Holly Hunter interpretava una escocesa que anava a Nova Zelanda per casar-se amb un home que no coneixia. «Era habitual en l'època que els homes de les colònies posessin anuncis a Anglaterra per trobar dona -explica Gohl-Lark-. També abordo en el llibre el tema dels tristos casos de nenes òrfenes i pobres que l'Església Anglicana treia dels orfenats i enviava a treballar a Nova Zelanda, en cases de famílies riques».

L'autora va quedar enamorada del país durant una etapa com a guia turística. «Nova Zelanda és un país petit a la fi del món. No em van fascinar només la seva natura i la seva fauna, que són úniques, sinó també la seva interessant història, que gairebé no coneix ningú. En realitat té una història molt pacífica, amb poques lluites». I allà hi ha els maoris, amb alguns dels quals Gohl va mantenir contacte. «Avui ells documenten la seva història i els seus orígens a internet perquè tenen por que els seus fills perdin la seva cultura, ja que a Nova Zelanda tot és molt anglès», afirma. I afegeix: «Els anglesos van fer la vida més fàcil a alguns perquè no eren indígenes, venien de la Polinèsia i, acostumats a un clima molt diferent, van haver d'agafar moltes coses d'ells, com la roba, aliments o estris de cuina».

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

«Sóc una mica romàntica, sí», confessa rient l'autora. «Escric per al públic femení perquè les dones són les que llegeixen més. Si escrius només per a homes no vendràs gaire. Encara que n'hi ha que han començat la novel·la i s'han enganxat amb la part històrica», assegura aquesta llicenciada en Magisteri i doctorada en Psicologia, a qui els seus pares li van dir que Veterinària no era una carrera per a dones.

Ara l'escriptora ha convertit la seva finca de Mojácar, que abans era un picador, «en un refugi per a cavalls que necessiten un lloc per viure. Quan són vells i ja no poden treballar o si necessiten atencions especials, hi ha gent que decideix sacrificar-los». Amb alguns d'aquests cavalls organitza passejades o teràpies per a nens, i té els comptes ben fets. «Com més diners guanyi amb els llibres més cavalls podré mantenir».