10 recomanacions molt personals

SERGI SÁNCHEZ Metàfora contra l'idealisme americà

La història de Bucky Cantor, protagonista deNèmesi NèmesidePhilip Roth (La Magrana / Mondadori ), fa posar la pell de gallina. En plena epidèmia de pòlio, avançant a mossegades pel somni americà del 1944, Cantor es converteix en botxí quan vol ser el salvador dels pobres i el protector dels malalts. La seva desgràcia serveix per posar sota la lupa l'idealisme una mica inconscient del poble americà. A partir d'una prosa depurada,Philip Roth factura una obra major amb aspecte de novel·la de transició.

RICARD RUIZ GARZÓN Amb Márquez, menys sempre és més Eduard Márquez

és un dels nostres millors autors vius, iL'últim dia abans de demà (Empúries / Alianza), una de les millors novetats del Sant Jordi d'aquest any. Pel sexe, bo i dolent, per les drogues i per Patti Smith. Pel seu retrat generacional, pel desamor, la culpa i la memòria. Per James Salter, Gil de Biedma, la fotografia i els documentals de Terranova. Perquè escriu poesia en versos que semblen prosa, perquè el seu estil és net i afilat, per inesgotable. Amb ell, menys sempre és més.

JAUME SUBIRANA Un món transparent i obert amb Facebook

L'efecte Facebook (Labutxaca / Gestión 2000) és un llibre sobre un fenomen digital que de fet és sobre una empresa, s¿assembla bastant a una biografia (autoritzada) i es llegeix com una aventura.David Kirkpatrick mostra com Facebook es va fundar, va créixer i va triomfar. Fins i tot si (com jo) encara no teniu la vostra pàgina, obtindreu informació i un bon retrat de Mark Zuckerberg, el jove que creu que un món més obert i transparent crearà una societat més justa si ho compartim tot... a Facebook.

ENRIQUE DE HÉRIZ La pervivència d'una novel·la molt intel·ligent

El món de Walter Faber segueix estrictament les lleis de la raó. La tecnologia li serveix per defensar-se de la vida, del món, de si mateix. Però l'atzar dóna un cop a aquest castell de cartes i se serveix del dolor per enviar Walter de viatge al seu passat. Passen els anys (100 del naixement deMax Frisch, 20 de la seva mort, 40 de la primera publicació a Espanya d'aquesta novel·la) iHomo Faber (Seix Barral) és cada dia més  actual, intel·ligent, divertida i tremenda. Que algú se'n recordi i la reediti em sembla un beneït miracle.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ El deliri de Pynchon torna a l'atac

Los Angeles de principis dels 70. En l'última novel·la deThomas Pynchon, hippy és la paraula fetitxe, seguida de prop perFamília Manson. El que semblava un somni s'ha convertit en malson. Molts passatges deVici inherent (Amsterdam / Tusquets) actualitzen les novel·les policíaques de Raymond Chandler: policies corruptes i delinqüents d'estar per casa, però també milionaris, delators i dones fatals. Pynchon hi afegeix músics de surf, la Germandat Ària i un deszombificador, és a dir, el deliri.

ROSA MASSAGUÉ

Un mirall del que hem estat i som

Des de la «progressiva presó provisional sense fiança», la malaltia degenerativa que el va portar a la mort el 2010, l'historiador Tony Judt va escriure aquests textos recollits aEl refugi de la memòria (La Magrana / Taurus). No és només una reflexió històrica o un diari de l'avanç de la  malaltia. És una afilada radiografia de com ha canviat el món i com hem canviat nosaltres al llarg dels últims 60 anys. Conté a més un consell. Si la malaltia ens castiga, que sigui amb el cap ben moblat.

RICARDO BAIXERAS Allà on es confonen la veritat i la mentida

L'esperadíssim retorn deRicardo Piglia a la novel·la és un text que farà les delícies d'aquells que busquin una història policíaca on la veritat i la mentida es confonen intel·ligentment amb les versions d'una història que no és mai segura. Amb una sobrietat i un domini escandalós de l'ofici, Piglia ha entregat ambBlanco nocturno (Anagrama) una mena de novel·la total capaç d'aglutinar moltes de les obsessions literàries que l'han estat ocupant durant tota la seva carrera. Un festí.

JORDI PUNTÍ L'expressiu silenci del noruec Petterson

Les novel·les del noruecPer Petterson t'embolcallen amb la seva quietud. És un silenci, no obstant, carregat de l'ànsia vital dels personatges i el pes grotesc de la família. Ho vèiem a l'esplèndida Yo maldigo el río del tiempo i el retrobem aCap a Sibèria (Club Editor / Mondadori). En aquest cas s'expliquen les peripècies d'una nena de 12 anys i el seu germà gran, que viuen a pagès. Desatesos pels seus pares, tots dos imaginen simulacres d'una vida millor. I de sobte arriba l'ocupació nazi. Inoblidable.

OLGA MERINO El laberint psicològic de Giménez-Bartlett

La poderosa veu de La Pastora -dificilíssima primera persona- suposa un prodigi de construcció en quèAlicia Giménez-Barlett condueix el lector pel laberint psicològic d'un personatge real que va arribar a la categoria de mite: Teresa Pla Meseguer, un maquis hermafrodita que es va atrinxerar a les aspres muntanyes del Maestrat durant els anys 50.On ningú no et trobi (Destino), últim Premi Nadal de lectura voraç, suposa un viatge al centre més inhòspit de la soledat humana.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

DOMINGO RÓDENAS Una escala a dalt d'una muntanya

ACaligrafía de los sueños deJuan Marsé, la Barcelona dels 40 està envaïda per una grumollosa tristesa en què es belluguen la patètica senyora Mir i el jove somiador Mingo. Ella és ambaixadora de la realitat. I ell, un projecte d'escriptor que es creu, il·lús, que entén de què va la realitat i pot millorar-la. Descobrirà que la literatura no condueix a la realitat sinó que és com una escala a dalt d'una muntanya pelada, com l'incongruent esquelet de lleopard dalt del Kilimanjaro. Imprescindible.