El gran salt de Manel

Videcomentari d'aquesta informació a http://epreader.elperiodico.cat

La de la pressió i la delboom. Aquestes són les preguntes que més avorreixen els components Manel. La de la pressió és: ¿com es porta la pressió de gravar un disc que tot Catalunya espera? La delboomés: ¿què opinen de l'actualboomdel folk-pop català? Guillem Gisbert, Roger Padilla, Arnau Vallvé i Martí Maymó respondran tantes vegades com faci falta perquè són educats. Però hores abans del llançament del disc que suscita aquests dubtes mediàtics i altres, fa la sensació que els que tenen més preguntes al cap són ells.

10 milles per veure una bona armaduraés un disc de narrativa enrevessada, que juga amb salts en el temps i ens presenta personatges dels quals no sabíem res. Exigeix escoltar-lo diverses vegades i transpira cert fatalisme. Les cançons generaran múltiples teories sobre la seva forma i sentit. ¡Els mateixos autors debaten sobre això a l'entrevista! El Guillem diu que a La cançó del soldadetuna tornada hauria travat la narració. El Roger afegeix que en aquesta cançó la tornada és només musical. El Martí matisa que no és una tornada sinó una roda d'acords diferent. L'Arnau la denomina «unes parts B».

Tant hi fa: a10 milles per veure una bona armadura escassegen les tornades. I l'ukelele. «Després de l'últim concert al Palau de la Música no vam decidir no utilitzar-lo més, però sí que ha perdut protagonisme», reconeix el Guillem. «El que passa és que hem comprat més instruments», aclareix l'Arnau. I que les noves històries, tan narratives i llargues, exigien instrumentacions més elaborades.

MÉS ENLLÀ DEL MOTLLE POP/ Les entrevistes són ritus en què l'artista intenta convèncer el periodista de la grandesa de l'obra. Però aquest quartet encara no està segur de fins on ha arribat amb el segon disc. Així va tornar Colom després de trepitjar Amèrica. «Una cançó té vocació de ser escoltada molts cops, però si un conte t'agrada només el llegiràs una o dues vegades més. Em preguntava si funcionarien com a cançó, perquè moltes són contes», confessava ahir el Guillem.

Manel edita avui un disc que transcendeix el motllo pop en la seva estructura musical i literària. Aquesta és la seva gran virtut i el seu principal desafiament. Sobretot, pel que fa a temps verbals. «Narrar una mateixa història en passat, present o futur li donarà una potència diferent. Trobar el temps adequat ajuda que entri millor», exposa el Guillem. I tot seguit obre una altra tertúlia. «¿ALa bola de cristall hi ha futur? Sí, però els personatges estan en el present», matisa. El Martí el segueix: «I també parla del passat, encara que, sí, la intensitat està en el present». Que ningú fugi. La cançó és una meravella.

Notícies relacionades

Lia Kali, una carrera en alça

Un ‘mapa del temps’ de la contaminació de l’aire a Barcelona

NENS I AVIS/ També surten nens i avis en aquest disc; un fet inusual en el pop dels cantants d'uns trenta anys, però que a Manel li ha permès connectar amb altres públics. «Això li devia passar a Serrat quan cantavaEls vells amantsoLa tieta», suposa el Martí. L'Arnau relativitza el ganxo intergeneracional d'aquest difícil segon disc: «No sé si aquest els seguirà agradant als nens. O a la gent gran». I Maymó mata definitivament l'entrevista al preguntar al periodista: «¿Creus que un disc no pot funcionar si no entens les lletres?».

Com a mínim, la pregunta del mes està resolta. Avui ja se sap com és el nou disc de Manel. Però la gran pregunta és una altra: ¿Catalunya estaria preparada per a un mal disc de Manel? Segurament, no. Però això ja no ho sabrem mai.