Els noms clau del pop català

MANEL. Barcelona

Veïns amb àngel

Cracs del nou pop-folk. Arriben al gran públic i agraden a la crítica, i ho han aconseguit sense esperar-se 10 anys. Ja abans de debutar ambEls millors professors europeus (2008), amb temes màgics i quotidians, van generar un fulminant efecte boca-orella.

Dimarts publiquen el segon disc,10 Milles per veure una bona armadura, que té com a proa la somiadora peça Aniversari.

MISHIMA. Barcelona

Els resistents

Corredors de fons, es van estrenar el 2000 ambLipstick traces, i el seu pas de l¿anglès al català va portar més definició en el seu so.Set tota la vida(2007) va ser un pas endavant per al seu pop cultivat i emotiu, amb cites literàries, filosofia i romanticisme. El seu salt d¿escala comercial ha estat possible gràcies al poderós Ordre i aventura, un èxit que van celebrar la setmana passada en un Palau ple. El camí ha estat convuls: només David Carabén (veu i composició) i Marc Lloret (teclats) sobreviuen de la formació original.

ELS AMICS DE LES ARTS. Barcelona

El contagiL¿efecte Manel ha beneficiat aquest grup amb sis anys d¿història, adscrit al costumisme pop, la ironia generacional i la tornada taral·lejable. Malgrat que es van estrenar ambCastafiore cabaret (2008), el seu disc de consagració ésBed & breakfast, que combina amabilitat i sentiment en cançons comL¿home que treballa fent de gos, Super bon noi i4-3-3. Com Manel l¿any passat, van tancar fa unes setmanes la seva gira amb dos plens consecutius al Palau de la Música. Han compartit escenari diverses vegades amb Els Pets..

ANTÒNIA FONT. Palma

Herois de l'espai

Pioners del pop modern en català, ambAlegria (2001) van crear addicció i ambTaxi (2004) van confirmar el seu pop sideral de tacte domèstic. Després deBatiscafo Katiuscas i el disc en directe orquestralCoser i cantar, el grup va frenar i l¿ideòleg, Joan-Miquel Oliver, es va expressar en solitari. Després de cinc anys sense publicar cançons d¿estrena, el grup reapareixerà a mitjans d¿abril amb l¿esperat nou disc,Lamparetes. El presentaran el 28 i 29 d¿abril a l¿Aliança del Poblenou.

THE NEW RAEMON. Barcelona

L'artesà

El barceloní Ramón Rodríguez va utilitzar l¿anglès a Madee i es va passar al castellà en el seu projecte personal, The New Raemon. Creador pop artesanal, va desplegar les seves arts a A propósito de Garfunkel (2008), que el va projectar com a cantautor alternatiu confessional. Després deLa dimensión desconocida i l¿antologiaEpés reunidos, ha madurat i enfosquit el seu discurs sonor aLibre asociación.

LOVE OF LESBIAN. Barcelona

Els ídols tardans

Fa una dècada eren una colla de fans de The Cure (grup al qual van telonejar al Palau d¿Esports) que practicaven un pop anglòfil funcional però discret. La seva maduració, paral·lela al seu pas al castellà, ha precipitat un vistós crescendo comercial culminat amb1999 (O cómo generar incendios de nieve con la lupa enfocando a la luna). Després d¿omplir Razzmatazz tres nits, preparen el seu debut a Londres abans de preparar un nou disc.

STANDSTILL. Barcelona

Els mutants

Uns altres veterans amb bona estrella. Els seus primers discos, fa una dècada, es van ubicar en l¿escena post-hardcore, i els van defensar amb un incansable règim de carretera i manta pels escenaris de mig Europa. Com Love of Lesbian i Mishima, van acabar abandonant l¿anglès. Grup inquiet i en constant mutació, ha experimentat amb formats teatrals i multimèdia, i el seu so s¿ha mogut des de l¿extremisme inicial cap al rock corpulent i avançat del seu últim disc,Adelante Bonaparte..

REFREE. Barcelona

L'explorador

Raül Fernández, exmembre de Corn Flakes i Élena, va estrenar Refree, el seu projecte personal, ambQuitamiedos (2002). La seva cançó-pop intimista, oberta a l¿experimentació subtil, va créixer ambNones (amb portada de Françoiz Breut) iLa matrona (en què va participar Sisa). Ha desenvolupat una trajectòria com a productor d¿artistes com Roger Mas, Nacho Umbert i Las Migas, ampliada aquest any amb compromisos amb Fernando Alfaro i Senior i el Cor Brutal. Matilda el reafirma com a explorador del format de cançó.

MAZONI. La Bisbal d'Empordà

Hiperactiu

Bandautor tramuntanat, amb certa tirada cap al rock¿n¿roll, Jaume Pla (timoner de Mazoni) és un creador prolífic que llança un disc gairebé cada any. La seva evolució lingüística és tot un exemple: va començar amb el castellà, va seguir amb l¿anglès i s¿ha consolidat amb el català gràcies a discos com l¿àcidEufòria 5 - Esperança 0 (2009). El seu nou treball,Fins que la mort ens separi, desenvolupa el seu costat introspectiu, amb mitjos temps i arranjaments subtils.

SANJOSEX. La Bisbal d'Empordà

Molt endins

Carles Sanjosé va compartir files amb Jaume Pla (Mazoni), en la seva adolescència, en el grup Enderroc. El 2005 va estrenar la seva pròpia proposta ambViva!, un disc que el va projectar com a cantautor modern de tons llibertins i incisius. Dos anys després,Temps i rellotge va temperar el seu discurs amb cançons que feien impacte i treien partit d¿una guitarra amb ressons de Paco de Lucía. Un profund so propi que fa un pas més aAl marge d¿un camí..

SIDONIE. Barcelona

Notícies relacionades

Canvi de to

El Liceu presenta la temporada amb el pressupost més elevat de la seva història: Dudamel, Àlex Ollé, Marcos Morau i la iraniana Shirin Neshat

La postpsicodèlia

Com Love of Lesbian, aquesta banda va tenir fa una dècada una primera vida en llengua anglesa. El seu pop psicodèlic amb al·lusions retro (un dels seus ídols ésGeorge Harrison) ha anat quedant enrere en la seva proposta moderna, més diàfana, que ha coincidit amb el seu pas al castellà.Costa Azul (2007) va ampliar el seu mercat i va marcar una tendència reafirmada en el seu apassionat relleu, El incendio.