L’Hospital Dotze d’Octubre de Madrid recluta el primer pacient espanyol en un assaig amb vorasidenib, un fàrmac que busca cronificar un tipus de tumor cerebral greu

El tractament oral objecte de l’assaig clínic s’administrarà, després de la teràpia estàndard de quimioteràpia i radioteràpia, als pacients que presenten un grau 2 o 3 amb malaltia agressiva. L’objectiu és aconseguir que aquesta malaltia es converteixi en crònica i que el fàrmac sigui una teràpia de manteniment.

L’astrocitoma amb mutació d’IDH és un tipus de tumor que s’origina als astròcits, cèl·lules amb forma d’estrella encarregades de sostenir i nodrir les neurones al cervell i la medul·la espinal. Es tracta d’un tumor més freqüent en adults joves (entre 30 i 50 anys) i sol localitzar-se al lòbul frontal.

Pocs efectes secundaris

El doctor Juan Manuel Sepúlveda,neurooncòleg de l’Hospital Dotze d’Octubre, investigador principal i responsable de l’obertura d’aquest assaig en aquest centre explica que, «al tenir pocs efectes secundaris, el que busquem és que el fàrmac es pugui prendre durant anys per convertir aquest càncer cerebral en una malaltia crònica i evitar que torni, ja que actualment gairebé tots els pacients recauen malgrat la radioteràpia i la quimioteràpia».

L’especialista explica que es tracta d’un tumor «que s’expandeix de manera difusa, és a dir, no té vores definides i en comptes de ser una massa sòlida, com el glioblastoma, creix barrejant-se amb el teixit cerebral sa. Això el que fa és que sigui molt difícil eliminar-lo al cent per cent amb la cirurgia, cosa que fa que irremeiablement torni a créixer».

En el cas dels pacients que estan en grau 3, i alguns de grau 2 amb un creixement ràpid, se’ls administra quimioteràpia i radioteràpia, tractaments que per la seva toxicitat no poden utilitzar-se indefinidament. En canvi, vorasidenib sí que podria administrar-se com a teràpia de manteniment, quan ja han finalitzat el tractament amb radioteràpia i quimioteràpia.

Assaig exitós

El fàrmac ja es va assajar en l’estudi ÍNDIGO –fase 3–, incloent pacients amb astrocitoma grau 2 amb la mutació IDH que només havien sigut operats i amb cap altre tractament previ (com quimioteràpia o radioteràpia). «L’assaig va ser tan exitós que el fàrmac ha sigut aprovat per a aquest perfil de pacient per agències reguladores com l’FDA dels Estats Units i l’EMA d’Europa», explica Sepúlveda.

Els pacients amb la mutació IDH solen tenir una supervivència més llarga i una millor resposta al tractament, en comparació amb els pacients amb glioblastoma, assenyala l’especialista. El grau 2 és un creixement lent, ben diferenciat, amb una supervivència de 10 a 15 anys; el grau 3, amb més activitat cel·lular, té una supervivència de 5 a 10 anys, i el grau 4, entre 3 i 5 anys.

«La cirurgia, com a primer tractament, busca una resecció quirúrgica màxima del tumor, cosa que millora substancialment el temps de vida i frena la progressió. No obstant, la seva expansió de manera difusa és el que fa molt difícil que la resecció sigui completa», remarca Sepúlveda.

L’assaig ‘Vigor’

Notícies relacionades

Un assaig revela que un nou medicament, l'axitinib, aconsegueix frenar l'avenç de tumors neuroendocrins

Els metges exigeixen la mediació de Pedro Sánchez per posar fi a la vaga: diuen que Mónica García ja no és una "interlocutora vàlida"

L’assaig clínic ‘VIGOR – EORTC-2253-BTG-’ és un estudi acadèmic internacional promogut per l’Organització Europea per a la Investigació i el Tractament del Càncer –EORTC–. Està previst reclutar 470 pacients en 50 centres d’Europa, el Canadà i Austràlia, detalla l’hospital madrileny.

Atès el creixement lent d’aquests tumors, la data estimada per a l’acabament global de l’assaig és el 31 d’agost del 2036, que inclou no només l’entrada de pacients, sinó també el tractament de manteniment i el seguiment a llarg termini necessari per avaluar la supervivència lliure de progressió, conclou el Dotze d’Octubre.