El Liceu presenta la temporada amb el pressupost més elevat de la seva història: Dudamel, Àlex Ollé, Marcos Morau i la iraniana Shirin Neshat

Per Víctor García de Gomar, director artístic del Liceu, l’objectiu del Gran Teatre és connectar amb tothom, ser un espai obert i permeable, allunyat de l’elitisme que alguns encara relacionen amb el món de l’òpera. «El Liceu ha de ser un espai per imaginar, capaç d’emocionar, necessari i accessible, que ens mostri qui som i qui volem arriba a ser», ha assenyalat en la presentació realitzada a la Sala de l’Orquestra amb Jonathan Nott, nou director musical amb què el Liceu obre una nova etapa; Valentí Oviedo, director general, i Salvador Alemany, pesident de la Fundació del Gran Teatre del Liceu.

La programació continua alternant tradició i modernitat amb innovadores propostes, produccions pròpies, coproduccions i grans veus com les de Sondra Radvanovsky,Lisette Oropesa,Lise Davidsen,Nadine Sierra,Asmik Grigorian,Piotr Beczała,Anna Netrebko,Serena Sáenz,Sara Blanch i CarlesPachon. I l’aposta pel Liceu de les Arts compta amb un concert singular: ‘Dudamel dirigeix Scheherazade’, una singular proposta creada amb la reconeguda artista visual iraniana Shirin Neshat que estrenarà a Manhattan amb la New York Philharmonic i farà a Barcelona amb l’Orquestra del Liceu. Neshat és també l’autora del cartell de la nova temporada d’inspiració oriental, i els dissenys i imatges en blanc i negre il·lustren el programa de la nova temporada.

Òpera

La programació inclou tres noves produccions: ‘La flauta màgica’, de Mozart, amb direcció escènica de Marcos Morau, fundador de La Veronal, ‘Jenufa’, de Janacek, amb posada en escena del furer Àlex Ollé i ‘La jove Aïda’, per al Petit Liceu.

Hi ha dues coproduccions: ‘Aida’, de Verdi, amb una commovedora versió de Shirin Neshat que inaugurarà la temporada el 25 de setembre i posa el focus en el sofriment que provoca la guerra i l’autoritarisme. De l’altra una nova teatralogia ja anunciada: ‘Das Rheingold’, de Wagner, amb posada en escena de Tobias Kratzer amb Nott a la batuta.

Més enllà de la reposició de ‘La clemenza di Tito’, de Mozart, en versió de David McVicar amb Jordi Savall al capdavant de Le Concert des Nations, hi haurà tres títols del gran repertori operístic. D’una banda, ‘La bohème’, de Puccini, amb una producció clàssica del teatre Regio di Torino, i d’altra banda, dues òperes poc freqüents: ‘I Capuleti e i Montecchi’ de Bellini,ambientat en la Itàlia feixista de Mussolini, dirigit per Adrian Noble i estrenat a la Scala de Milà i ‘La fanciulla del West’ de Puccini, que no s’ha vist al Gran Teatre des de fa 43 anys i que torna amb una versió metateatral de la directora Valentina Carrasco inspirada en els ‘spaghetti westerns’.

L’òpera contemporània brillarà amb ‘El ángel exterminador’, de Thomas Adès, obra inspirada en l’univers cinematogràfic de Luis Buñuel dirigida per Calixto Bieito amb una producció de l’Opera Nacional de París.

D’altra banda, destacar l’estrena de ‘La rosa dels set pètals’, segona òpera comunitària de nova creació en col·laboració amb el barri de Sant Andreu. I el projecte Òh!pera presentarà dues noves obres amb música de Carme Rodríguez i Silvia Lanao, llibret d’Aina Tur i María Velasco i Lorena Nogal i Iván Morales (direcció).

Dansa

La temporada de dansa manté quatre espectacles. Compta des del clàssic d’‘El cascanueces’ amb una versió delBallet de Karlsruhe ambientat en els anys 30; ‘NumEros’, un programa variat amb obres de Georges Balanchine, William Forsythe i Jacopo Godani a càrrec de la Companyia Nacional de Dansa. També torna la Gran Gala de Dansa amb primeres figures del panorana internacional després de l’èxit de la seva primera edició i en col·laboració amb el Mercat de les Flors, que estarà tancat per obres, ofereix ‘Assembly Hall’, una interessant creació entre el present i l’època medieval de Crystal Pite & Jonathon Young per a Kidd Pivot, aclamada companyia canadenca de dansa teatre.

El Liceu preveu en el seu pressupost global d’ingressos 63,1 milions d’euros, el més gran de la història del teatre. El projecte artístic té una partida de 17 milions d’euros i el LiceuAprèn, 1,2 milions. La partida social és d’un milió d’euros i inclou la segona òpera comunitària. Les administracions continuen aportant el 48% del pressupost i els ingressos propis representen el 52% restant. El mecenatge privat se situa en 8,4 milions.

En concert

Entre les òperes en versió concert destaquen ‘Cançó d’amor i de guerra’, de Martínez Valls, en el centenari de la seva creació i l’estrena mundial de ‘Schiava e regina’, de Lluïsa Casagemas, considerada la primera òpera de la història escrita per una dona a la península, l’estrena de la qual el Liceu fa més d’un segle va quedar suspesa a causa de l’atemptat anarquista amb bomba al coliseu el 1893. ‘Il trionfo del tempo e del disinganno’, de Händel, dirigit per Giovanni Antonini i ‘Les pêcheurs de perles’, de Bizet, amb Marc Minkowski a la batuta completen els títols operístics de la temporada 2026-27.

Notícies relacionades

Cues espectaculars a la Devesa més de dues hores abans del macrocàsting de "Tangled"

La Sagrada Família acollirà el 2 de maig una representació de la Passió amb 200 participants

Entre els concerts i recitals previstos assenyalar el ‘Rèquiem’, de Verdi, amb Lise Davidsen, Freddie De Tommaso, Aigul Akhmetshina i Christian Van Horn, amb Nicola Luisotti davant l’Orquestra del Gran Teatre.

La temporada 2026/2027 tindrà 194 funcions. L’objectiu del Liceu és arribar als 300.000 espectadors. Si a algú li han entrat ganes d’abonar-se aquest any la venda ja està disponible.