'El bosc' explora a la Beckett com sobreviure a la violència

L'actriu i dramaturga catalana Daniela Feixas debuta a la sala Beckett ambEl bosc,una història de violència i desemparament que furga en les armes i mecanismes de defensa que cada víctima fa servir per superar els traumes i adversitats. Sota la direcció de Ramon Simó, la mateixa autora i Montse Esteve interpreten les dues protagonistes: dues germanes que es retroben dues dècades després de la seva separació a la cabanya del bosc on viu la petita d'elles, Adela (Feixas).

La fraternal trobada afavoreix la catarsi i desenterra els episodis tràgics que han marcat les seves vides: abusos, un suïcidi, morts... Traumes i secrets que van sortint a la llum al llarg d'una nit en una narrativa que es presenta amb l'embolcall d'una comèdia dramàtica. I és que el costat més fosc i destructiu d'Adela contrasta amb l'humor i l'optimisme que utilitza la seva germana Judit (Esteve) com a màscares per evitar el dolorós passat.

TESTIMONIS MUTS / L'autora explica que a l'endinsar-se en la temàtica de la violència per embastar la seva història, es va topar amb el fet que molt sovint, en la vida real, al binomi víctima-monstre s'hi afegia un tercer element: el testimoni. «Vaig veure que hi havia una cosa pitjor que patir un abús: i és que la gent del teu voltant, de vegades la teva mateixa família, miri cap a un altre costat». A parer seu, aquesta indiferència és un altre tipus de violència: «La de qui veu i no actua i condemna la víctima a un forat del qual és molt difícil sortir perquè ningú la reconeix».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

La soledat i el desemparament dels personatges mostren una altra de les qüestions capitals que aborda aquesta ficció: la necessitat de l'ésser humà de trobar algú que l'escolti; algú amb qui compartir les pors i el dolor. «L'obra parteix de la soledat contemporània i de l'impuls dels personatges per ser capaços de reconèixer que es necessiten», opina el director i escenògraf, per a quiEl boscés a més una història sobre la «resiliència», la capacitat de les persones de sobreposar-se a les experiències traumàtiques i refer les seves vides.

Simó valora la «particular teatralitat» que emana d'una dramaturga que té com a referents icones cinematogràfiques com David Lynch i que barreja els gèneres, tragèdia i comèdia, i provoca «una muntanya russa d'emocions». «A Feixas no li fa por el supens, ni els comportaments patològics, ni el joc amb un espectador que busqui reconèixer en els excessos de la seva imaginació alguna cosa de la seva pròpia vida quotidianitat», afirma.