Cristian Segura: «L'empresari de BCN desconfia dels polítics»

-Ha dit que l'empresari Conill és un supervivent.

-És un cabró però entranyable, un pobre home. Les seves misèries les compartim tots. Ha de salvar l'empresa familiar centenària i sobreviure i la crisi professional el porta a qüestionar-se a si mateix, tot el seu passat, d'on ve, quins prejudicis té. La novel·la és entretinguda però el que pretenc és que el lector reflexioni sobre com està canviant la societat.

-¿Retratant l'alta burgesia de la qual prové vostè?

-Parlo de la burgesia barcelonina d'avui, que serveix per entendre com és la societat catalana en aquest moment de canvi global. La comparo amb la de l'estranger, del centre i el nord d'Europa, on té un nivell cultural altíssim i creu en el bé públic. Aquí va ser així a principis del segle XX amb la Lliga i després políticament es va pervertir. Jo vinc d'aquesta societat i els empresaris barcelonins desconfien dels polítics. Els veuen com un mal inevitable. La seva pàtria és l'empresa. Primer és la família i després el bé públic i la societat.

-¿És com unaAuca del senyor Esteve del segle XXI?

-Té paral·lelismes evidents però hi ha molta influència de la cultura americana. Té moments punks, histriònics, que ni Rusiñol, ni Josep Maria de Sagarra amb el seuVida privada, el meu altre referent, haurien usat. També els té ambAmerican beauty, que tracta de les misèries de la classe mitjana, que té les necessitats cobertes i no sap com perdre el temps, i L'escopeta nacional, de Berlanga, que retrata el servilisme català, una cosa que no critico perquè és bo per fer negoci.

Notícies relacionades

Alicia Giménez Bartlett: «Al maquis li era igual si Teresa era home o dona»

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

-Diu que hi ha institucions que es reconeixeran en el llibre. ¿Quines?

-Les principals d'aquest país. Crec que portarà polèmica perquè carrego contra tot el món. Aquesta novel·la és una prova per saber si Catalunya té esperit autocrític. L'èxit del televisiuPolòniaprova que sí. Els qui es veuran més afectats per sort no llegeixen en català...