Alicia Giménez Bartlett: «Al maquis li era igual si Teresa era home o dona»

-Quan va conèixer la història de Teresa Pla Meseguer, La Pastora.

-Ja de petitona, quan anava al col·legi a les Teresianes de Tortosa. Les nenes cantàvem'Viva la Guardia Civil que ha atrapado a La Pastora, mujer de bajos instintos, fea, mala y pecadora...'¡Déu n'hi do! I vaig pensar quina espècie de monstre havia de ser aquell personatge tan mític en aquella zona, la del Maestrat i els Ports.

-¿Com va ser la infantesa de La Pastora?

-La seva vida és pura novel·la. Va néixer amb una deformació genital i la mare va dir 'la inscriurem com a dona perquè no se la fotiguen a la mili'. Era la mentalitat de l'època, en una família inculta, pobra, amb sis germans més que lacurraven, li pegaven perquè deien '¿què hem fet per tenir això a casa?'. Als 10 anys va anar a una altra masia i als 11 la van posar a treballar de pastora, sola a la muntanya amb les ovelles.

-Sexualment ambigua en els 50.

-Cada cop tenia més força, carregava ovelles de 80 quilos, i la gent veia que era més homenenca, l'anomenaven Teresot. I va començar a segregar mala llet, 'o em defenso o em maten'. Un cop, un amic la va avisar que li preparaven una trampa al ball, volien aixecar-li les faldilles per veure què tenia sota. I va anar al ball i va penjar l'abric i la destral que portava sota dient, 'no sigui que aquesta nit algú em doni feina'...

-¿Com es va passar al maquis?

-A la guerra civil i després va veure molts abusos de la Guàrdia Civil en gent que estimava i va anar a la muntanya amb el maquis. Hi va trobar companys que els era igual si era home o dona, l'important era fer la revolució. Es va sentir recolzada per primer cop. Se sentia home i quan va dir que volia ser-ho el maquis la va ajudar.

-Al final la Guàrdia Civil la va caçar.

-Coneixia tant la muntanya que no l'agafaven, però quan van anar matant els companys i va quedar absolutament sola va anar a peu fins a Andorra, on la van caçar per una xivatada. Al final els informes mèdics van determinar que era un home. Va estar més de 20 anys a la presó fins que la van amnistiar i un funcionari de la presó se'n va apiadar i la va portar a casa seva fins que va morir el 2004.

-En el llibre un psiquiatre francès i un periodista busquen La Pastora. ¿Aquest periodista és com Enrique Rubio, que a El Caso l'anomenava sanguinària?

-No. És un cínic que escriu per diners i al seu article no la destrossa. I el psiquiatre creu que som una colla de bàrbars però s'enamora de l'autenticitat de la gent i sent que Europa té una obligació moral cap a l'Espanya putejada per la dictadura.

-Reflecteix la desconfiança de l'Espanya franquista del 1956.

-Sí. Jo recordo el meu pare, republicà, sintonitzant Ràdio Londres amb una manta que tapava el so perquè els veïns no ho sentissin. Vaig viure l'escepticisme com a sistema. Veia parlar el meu pare contra Franco i al carrer sentia que gràcies al cap de l'Estat hi havia pau i beneficis per a tothom...

Notícies relacionades

Cristian Segura: «L'empresari de BCN desconfia dels polítics»

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

- El Nadal la tenyirà de literària.

-No em preocupa perquè la novel·la negra no és un món gens solemne i molt divertit del qual no vull sortir. Encara que el Nadal per a la meva generació és un premi mític i molt especial.