Salvat-Papasseit ressuscita

Va viure només 30 anys, però n'hi va haver prou perquè el poeta Joan Salvat-Papasseit (1894 -1924) es convertís en la indiscutible punta de llança de l'avantguarda literària catalana, i va ser tanta la seva potència que, malgrat el menyspreu de molts dels seus contemporanis, la seva poesia va aconseguir fer-se pas, per quedar-se, en la veu de Montllor, Llach o Serrat. Salvat-Papasseit, poetavanguardistacatalà -l'expressió va ser seva- és el títol de l'exposició, comissariada per Maia Creus i Pilar Bonet, que l'Arts Santa Mònica dedica fins al dia 3 d'abril a un poeta que per la seva popularitat, o potser precisament per això, no s'ha acabat d'instal·lar mai en el cànon.

Home de lletres fet a si mateix que va treballar al port de Barcelona i en mil oficis més que no el van rescatar de la pobresa, Salvat-Papasseit va descobrir com a periodista la força social de les lletres i l'independentisme polític, que amb el temps abandonaria. Més tard va recórrer les formes artístiques renovadores de l'avantguarda francesa i el futurisme italià fins que va trobar la seva veu poètica real; després, una tisi -la malaltia dels pobres- va acabar portant-lo a la mort en un vell pis del carrer de l'Argenteria.

L'exposició està plantejada com una lectura o interpretació de l'obra. «El que intenta és convertir la paraula literària en un artefacte visual», explica Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes que produeix la mostra.

TRAJECTÒRIA / Tres espais d'inspiració arquitectònica, recreats per diferents artistes, sintetitzen la trajectòria de l'autor. En el primer, l'Ateneu (fent referència a l'ateneu popular de què va ser membre) visualitza el despertar de la seva consciència social. Una habitació empaperada amb els seus autors de capçalera i els seus contemporanis juntament amb els seus treballs periodístics a La justicia social, Los miserables o La Actualidad.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

La Galeria, el segon espai, explica la trobada que cap a l'any 1913 va tenir amb els artistes plàstics uruguaians Rafael Barradas i Joaquín Torres-García a les Galeries Laietanes, que llavors eren el focus local de recepció de l'avantguarda europea. Situades originalment a la Gran Via, 613, la mostra ha imprès a l'alfombra de l'entrada de l'edifici que avui ocupa aquest número una inscripció que recorda que allà hi va haver aquell centre de modernitat.

La instal·lació Interrupcions recrea els últims anys del poeta a través de dues maquetes, la de l'edifici on va morir i la del dispensari antituberculós del GATCPAC construït una dècada més tard. A la sortida, es convida a arrencar qualsevol dels 20 manaments que l'autor va adreçar als joves a Un enemic del Poble. Un d'aquests diu: «Sigueu, almenys cada u de vos-altres, una cuca de llum».