Exposició gourmet

La cuina és un dels fets culturals més complexos. I així es demostra a l'exposició que ahir van inaugurar a la Biblioteca Nacional de Madrid el xef Ferran Adrià (que ha exercit de comissari) juntament amb la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde. La passejada cultural i gastronòmica que proposa la mostra viatja des del Llibre del Sent Soví, obra del 1324 que recull la història de l'alimentació europea a l'Edat Mitjana, fins a l'enginyeria culinària de laboratoris punters com el d'Adrià.

Oberta fins a mitjans de març i aromatitzada amb olor de llorer, xocolata i llima, La cocina en su tinta és un plat llaminer en què se serveixen manuscrits, llibres, revistes, fotografies, cartells i música. Tot relacionat amb l'art dels fogons. L'exposició és, segons Adrià, el punt de partida d'un futur museu gastronòmic. Els cuiners, va afegir el creador català, necessiten suport institucional per tirar endavant la seva tasca professional, que, a més a més de cuinar, inclou la tasca de «vendre Espanya» quan triomfen a l'estranger.

La cocina en su tinta no solament recull els èxits científics i gastronòmics d'Adrià, com ara la tècnica que permet concentrar en petites boletes semblants a les del caviar els aliments més diversos, sinó que també reserva un espai especial per als llibres escrits per prestigiosos cuiners com per exemple Juan María Arzak, Pedro Subijana i Martín Berasategui.

La mostra constata que la cuina va molt més enllà dels fogons i de les paelles i, per exemple, s'hi exposa un aparell anomenat rotaval que esprem les aromes d'un aliment en forma de líquid. Just al costat seu hi ha una xocolatera del llunyà segle XVIII.

Com era esperable tractant-se de menjar, els reis hi tenen un protagonisme especial. La correcta educació culinària de ses majestats era motiu de dissertacions literàries al segle XVII. Heus aquí, per exemple, els llibres Nutrición real, de Pedro González Salcedo, i El estilo de servir a los príncipes, de Miguel Yelgo. L'exposició també mostra un menú d'Alfons XIII consistent en arròs, espàrrecs i paté.

Grassos i prims

A través de fotos i més documents, l'exposició constata que fins al segle XVIII el fet d'estar gras estava directament relacionat amb el benestar, mentre que la primesa s'associava a la mort. L'arribada de la dinastia Borbó, segons es recorda a la mostra de la Biblioteca Nacional, va fer que les coses canviessin. A partir de llavors, es va marcar el començament de la racionalitat en l'organització del menjar.

Notícies relacionades

L’OTAN del "papi" Trump

Borja-Villel combat la narrativa burgesa del museu tradicional

Respecte als invents de la cuina, l'exposició recorda que la nevera era a l'abast de ben pocs al segle XIX i que va ser el 1811 quan Durand va crear la llauna soldada per conservar els aliments. No han canviat gaire les coses quant a les celebracions. Antigament, el poble mantenia una alimentació bastant monòtona que només s'alterava en ocasió de festivitats locals o familiars.

La cocina en su tinta també deixa un espai per al contrari de menjar: la fam. Així, recorda que durant la postguerra espanyola una gran part de la població consumia productes insans, com ara el pa de tramussos. La història del menjar, evidentment, també té els seus punts negres.