José Manuel Blecua: «El català està en una posició més dèbil»

-Cinc dies després de ser elegit director de l'Academia, ¿quines sensacions té?

-La responsabilitat m'aclapara una mica, perquè vaig prenent consciència de les dimensions que té aquesta responsabilitat, però és bonic, perquè represento una casa que està ben vista per tothom, encara que la seva imatge a vegades sigui una mica encartonada.

-¿Per què existeix aquesta imatge?

-Hi ha qui pensa que els acadèmics vivim en una bombolla, que ens resistim a les coses noves. L'Academia exigeix que les paraules tinguin una pervivència en el temps i una presència en diferents zones i obres perquè entrin en el diccionari. Pot ser que pensin que això ens allunya de la realitat de la nostra llengua, però mantenir aquest criteri és necessari. La nostra feina consisteix a ser notaris de l'ús de la llengua, no inventem res, només registrem el que la gent parla.

-¿Es plantegen ser més àgils en el futur?

-Hem de ser rigorosos. La lexicografia exigeix uns mètodes científics molt seriosos que no ens podem saltar. Per una altra part, que una paraula no estigui en el diccionari no significa que no es pugui fer servir. Els escriptors i els diaris utilitzen contínuament termes que no apareixen en el diccionari i no passa res.

-S'anuncien grans projectes a internet. ¿L'Academia pensa obrir-se més al món en línia?

-El portal de l'espanyol a internet estarà funcionant l'any que ve. Això serà un recurs molt útil per acostar-nos més a la societat.

-¿Què hi trobarem al fer clic?

-Moltíssima informació. Per exemple, hi trobaran tots els elements que s'estan usant ara mateix per construir el diccionari històric, cosa impensable en el passat. Tenim digitalitzats 12 milions de fitxes que són la base del diccionari normal. Això és molt bonic. Hi trobaran elements de l'arxiu i la biblioteca de l'Academia, que és monumental. Acostar això a la gent del carrer i als investigadors suposarà un gran canvi. Internet és el futur de l'Academia.

-La tecnologia també transforma la llengua. ¿El preocupa que en mòbils i correus electrònics s'escrigui de manera relaxada?

-Sincerament, no, em sembla una cosa anecdòtica, no té importància per al sistema lingüístic. Aquesta manera d'escriure és útil i pràctica, però no és motiu d'inquietud en aquesta casa.

-A vegades costa molt entendre un missatge de mòbil d'un adolescent.

-Tinc una filla professora de llatí i grec que m'escriu missatges així, i li puc assegurar que no li falta cultura. Es tracta de ficar la màxima informació en 150 caràcters. Solament és això. L'ideal seria poder escriure contes de 150 caràcters. Això no comporta més perill que les abreviatures medievals. El correu electrònic ha afavorit l'escriptura entre joves, perquè els ha enfrontat al repte de construir paràgrafs, d'argumentar, de sintetitzar.

-Vostè es presenta com un català d'oposició.

-Jo estudiava a Saragossa, però el meu pare va treure una oposició a Barcelona i m'hi vaig traslladar per acabar la carrera. Després vaig fer oposicions a catedràtic d'institut, i vaig anar al Menéndez Pelayo, a la via Augusta. Posteriorment vaig ser fundador de la Universitat Autònoma, i hi pertanyo des del 1968.

-¿I com porta representar el castellà vivint en una comunitat bilingüe com la catalana?

-Sense cap mena de problema. El bilingüisme és una riquesa. Almenys per a mi, viure en una comunitat bilingüe ha sigut una de les riqueses més grans que he tingut com a lingüista. Sóc membre electe de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i he portat una vida universitària bilingüe sense cap conflicte. I ara serà igual.

-Alguns sectors culturals catalans han celebrat el seu nomenament com un triomf. Se'l veu com 'un dels nostres'.

-És un elogi que a Catalunya em vegin així, encara que jo sóc un home molt independent.

-La llengua crea comunitats, però a vegades també ressentiments.

-La llengua és una arma difícil de manejar quan hi ha comunitats complexes, amb una història lingüística complexa. Jo vaig arribar a Catalunya en un moment en què la integració era molt fàcil. El primer que vaig fer va ser estudiar català. Com que estava prohibit, el professor Badia ens ensenyava en secret. Em vaig integrar rapidíssim.

-¿Ara la integració no és tan senzilla?

-Ara la comunitat està més feta i la integració en una llengua així és més complicada. Ara s'ha d'anar a classe. En aquells anys les classes de català les rebíem al metro.

-¿El castellà perilla a Catalunya com a vegades es denuncia?

-De cap manera està en una situació dèbil a Catalunya. És el català el que està en una posició més dèbil davant la potència del castellà i el que necessita ajuda, si veiem per exemple el nombre de mitjans de comunicació o de llibres publicats en català. Això explica per què s'utilizen processos com la immersió lingüística.

-¿Defensa la immersió o les quotes de cine en català?

-No les puc defensar ni atacar, perquè són decisions polítiques adoptades d'acord amb els programes dels partits que han guanyat les eleccions i alienes a les competències de la Real Academia.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

-¿Què li agradaria que es digués del seu mandat?

-Que s'ha reforçat el vincle amb Amèrica, que hem avançat en la utilització de les noves tecnologies i que l'Academia ha respost a les necessitats que té la comunitat. El primer document d'aquesta casa deia que estem «al servei de la nació». També m'agradaria deixar un record de diàleg.