Ballet en temps de Mao

El ballarí xinès Li Cunxin no es va imaginar mai que sortiria del seu poble, Shandong, situat a la Xina profunda. Però la decisió de Mao, pare de la revolució comunista, de seleccionar els nens més flexibles i capaços del país per formar-los com a ballarins li va canviar la vida. El relat de la seva apassionant aventura és des d'ahir a les pantalles de cine, a la pel·lícula de Bruce Beresford El último bailarín de Mao.

Va emigrar a Pequín als 11 anys, escollit amb 44 nens més, entre 70 milions de persones. Allà, separat de la seva família, va iniciar un dur aprenentatge i es va convertir en un sòlid intèrpret. El seu nom va saltar a la fama quan Cunxin va fer un stage al ballet de Houston als EUA, un dels primers experiments amb el món capitalista al qual va accedir el règim comunista. Per a algú jove com ell i adoctrinat en el règim, aquella tímida mostra d'obertura va derivar en un conflicte internacional, quan poc abans de tornar al seu país, Cunxin es va casar amb una ballarina dels EUA de qui s'havia enamorat. Aquell acte va ser considerat traïció a la pàtria i l'ambaixada de la Xina el va retenir.

Notícies relacionades

Bruce Beresford: «No sabia res de dansa»

Els millors xefs d’Espanya rememoren Santi Santamaria

«Vaig arribar a témer el pitjor», confessa. La pressió internacional va contribuir a fer que el deixessin marxar. Això sí, com a desertor. «Ja llavors vaig tenir tres propostes per portar a la pantalla la meva història», recorda. «Però vaig preferir ser discret i mirar al futur. La venjança no et porta enlloc, és un llast», diu Cunxin, que, anys després, un cop tancada una brillant carrera en el món de la dansa, es va convertir en assessor financer. Va trigar anys a decidir-se a escriure un llibre sobre la seva vida, El último bailarín de Mao, títol del biopic que s'acaba d'estrenar.

«Vaig necessitar dos anys i mig per fer el llibre. Va ser molt dur i trist recuperar alguns records, una experiència catàrtica». Va assessorar Bruce Beresford i fins i tot va recomanar el ballarí Chi Cao, el seu àlter ego a la pantalla, que és fill de dos dels seus antics professors. Cunxin, que viu a Austràlia i viatja sovint al seu país, lamenta el cas de Liu Xiaobo, Nobel de la pau la cadira del qual va estar buida a Estocolm. «És molt trist com el Govern ha tractat algú que de manera no violenta pretenia fer evolucionar la Xina cap a la democràcia. El país se la mereix».