Una accelerada 'Celebració'

De l'habitual drama claustrofòbic de Harold Pinter a la comèdia àcida més lleugera però també desenvolupada en el tancat marc d'un restaurant de luxe. El salt selectiu és important encara que parlem de Celebració, l'última obra del nobel, elegida per Lluís Pasqual per tancar, al Teatre de Salt, el Temporada Alta després de dos mesos i mig de festival. L'espectacle, encara passat de voltes, tindrà un exitós recorregut quan arribi més ajustat al Lliure de Gràcia al gener.

No és tasca senzilla trobar el to a aquesta desbordada sàtira en què Pinter exposa amb un humor a vegades de traç gruixut tot el que resulta grotesc d'una societat corrupta. Ni tan sols n'hi ha prou de tenir un repartiment de luxe que es multiplica per obtenir el punt de cocció al guisat teatral a la catalana cuinat per Pasqual amb molts ingredients locals. Costa acostumar-se a la sobreactuació de l'elenc, tot i que t'hi adaptes a mesura que la vodevilesca trama acaba encaixant totes les peces.

Pinter pobla el relat de personatges frívols i amb una escala de valors que va del zero al no-res més absolut. Són individus als quals identifiques en el teu entorn. És el cas d'aquells comensals entregats a la rutina de celebrar festes que els importen un rave però mantenen fermes les aparences.

Notícies relacionades

Bad Gyal mana el dia inaugural del Share Festival

Madrid canvia la llei per donar més control als concerts del Bernabéu

El personatge d'un gran Eduard Farelo presumeix dels diners guanyats en un any. Celebra l'aniversari de casament amb la seva dona (una esplèndida Marta Marco) i el seu primitiu germà (Jordi Bosch) i la seva dona (Míriam Iscla). Ells són «consultors estratègics» i elles dediquen els diners que guanyen els seus cònjuges al consumisme més voraç, però amb el maquillatge social de la seva dedicació a benèfiques oenagés. En plena borratxera es llancen els uns als altres cruels dards.

EMBOLIC FINAL / Al pis superior hi sopen el jove banquer (Roger Coma) i la seva dona (la hilarant Clara Segura), una oficinista que va fer carrera als arxius. Les escenes s'alternen gràcies a una plataforma que, en un puja-baixa, amaga els que no són al focus. Al final s'ajunten tots i l'assumpte s'enreda. Pep Sais, un maître pilota, i Àngels Moll, la mestressa del restaurant, mostren la hipocresia del tracte al client que sempre té raó. I Boris Ruiz, interrompent per explicar les fantasioses batalletes del seu avi, completa un elenc encara amb tasques per fer.