Tres festivals

Grec. Temporada Alta. Mil·lenni. Tots tres presenten una oferta diversa d'arts escèniques, creen o incrementen públics, contribueixen a omplir o potenciar catenàries de programació, incrementen temporades. Les diferències són també notables. El Grec és públic i els altres dos privats. Temporada Alta és selectiu i els altres dos acumulatius. A Girona miren prim, molt prim, i a Barcelona empaqueten tot el que troben i hi afegeixen el que poden. De perles se'n troben a tot arreu, però la programació de Temporada Alta n'és un enfilall, per dir-ho a la manera noucentista, i a Barcelona es dilueixen en els feixos que han de ser com més voluminosos millor. Tots tres contribueixen a la vida cultural. Ara bé, Girona-Salt és referent a Europa, marca tendència, de manera que el fet d'haver-hi estat programats comporta qualitat. Els dos macrofestivals de Barcelona no gasten aspiracions. El Grec, perquè ha rebaixat plantejaments. El Mil·lenni, perquè encara no ha incorporat o visualitzat una secció selectiva, amb alt nivell d'exigència.

Així com passa en el teatre, que el Romea ha posat en evidència el Nacional (¿per què s'hi han d'abocar tants diners de tots si la programació del públic sovint empal·lideix davant la del privat?), el Mil·lenni acabarà fent igual amb el Grec. Més encara, el Mil·lenni té finalitat de lucre. ¿On s'és vist que el negoci -amb ajuts, és clar- faci ombra al servei públic? ¡A Catalunya! Les administracions, doncs, s'han de qüestionar com a proveïdores redundants i quan són menys eficients amb més mitjans.

Mentre esperem l'evolució dels festivals-temporada de Barcelona en el sentit selectiu, que no vol dir eliminar el quantitatiu, convé assenyalar una urgència.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Per a Barcelona, Temporada Alta és un element imprescindible. Si estem d'acord que hi ha crisi de continguts en les arts escèniques -i també hi ha manca de filtres, perquè una cosa va amb l'altra-, i si convenim -per la força dels fets- en la condició de referent de Temporada alta, haurem de concloure que Barcelona necessita Girona com el pa que no menja.

Per tant, doncs, la primera urgència en aquest camp fa així: com que Barcelona no va a Girona, Temporada Alta s'ha d'instal·lar també a Barcelona.