Més i més carnassa

De col·legi catòlic amb faldilleta prisada a estrella planetària amb obsessió pel nu. El salt de l'excèntrica Lady Gaga ha estat tan impactant com meticulosament estudiat. Va tenir el reconeixement del blocaire Perez Hilton el 2008 quan va vaticinar que Just dance (la seva carta de presentació) seria la cançó de moda. ¡I tant si ho va ser! Lletres de to marranot i amb ostentació de glamur i diners (en el vídeo de Beautiful dirty rich es fuma un bitllet de 100 dòlars) van posar llavors en marxa una maquinària que la novaiorquesa controla des d'una oficina amb ments capaces d'encasquetar-li un hàbit de monja (mig despullada) i vestir-la amb bistecs de carn...

Idolatrada per molts, odiada per altres, ignorada (no sé com) per alguns... Lady Gaga és una indiscutible icona pop amb gust discutible. Ningú dubta que juga bé les seves cartes amb cançons trencapistes com Poker face i Bad romance. Però l'idil·li amb els seus «petits monstres» (així s'autodenominen els seus fans) necessitarà més i més carnassa.