Vibrant realisme escènic

Una altra exhibició aclaparadora. La tercera visita de l'argentí Claudio Tolcachir a Temporada Alta no ha pogut ser més exitosa. L'equilibrat còctel de drama, humor i sarcasme exposats amb contundent naturalitat pels actors de Timbre 4 a El viento en un violín a la sala La Planeta ha deixat empremta de la força d'un llenguatge propi cuinat a foc lent durant el procés de creació de l'obra.

Aquest mètode de treball, en què Tolcachir enfronta els actors a situacions límit per dissenyar personatges que el commoguin, segueix obtenint bons dividends. Rosa Novell, fidel seguidora dels muntatges de la companyia, expressava després de la funció la «fascinació» que li produïen aquests artistes capaços de desenvolupar un realisme escènic que no es veu per aquestes latituds. El mateix autor i director explica que per aconseguir aquests resultats escriu una comèdia i l'assaja com una tragèdia. Amb això aconsegueix que es vegi des de l'absurd i que malgrat que el que explica és molt dramàtic, l'escenificació de la trama dispara el riure de l'espec-tador.

Teatre artesanal fet amb precarietat de mitjans i molta imaginació. Una recepta idònia per desenvolupar projectes en temps de crisi. Amb un llit luxós i un sofà en fa prou per exposar les escenes a la llar acabalada de la mare obsessionada per trobar el rumb a un fill immadur i desorientat, i un matalàs amb una cuina vulgar i un estenedor de fons li serveixen per ubicar la història de les dues noies lesbianes de classe humil que somien tenir un fill, amb la comprensió d'una mare resignada a acceptar la situació.

Notícies relacionades

Scorpions i Judas Priest, bucle de hits

El taxista que comparteix cartell amb Helen Mirren

MALA LLET I TENDRESA / Enginyós embolic de vides creuades en aquest relat d'amor desesperat. Els personatges busquen la felicitat però utilitzen els mitjans menys adequats per arribar-hi. La fracassada, i ridiculitzada, teràpia del psicòleg al fill i la surrealista escenificació de la còpula per engendrar el futur nadó, que serà després objecte d'una pugna de drets i que derivarà cap a un nou model de construcció familiar, estan entre els moments més intensos i hilarants d'un muntatge que combina la mala llet amb la tendresa i que no deixa mai de sorprendre'ns.

Meravellosa Miriam Odorico com a soferta mare i també el seu fill Lautaro Perotti. Araceli Dvoskin, Inda Lavalle, Tamara Kiper i Gonzalo Ruiz completen un elenc que aviat aterrarà al Borràs per seguir donant classes d'interpretació com la família Coleman.