Puigdevall publica l'etílica 'Un dia tranquil'

En una ocasió un entregat crític va decidir calcular la quantitat d'alcohol ingerida pel cònsol protagonista de Bajo el volcán, de Malcom Lowry, una de les novel·les més etíliques que es recorden. Una cosa semblant podria fer-se amb Un dia tranquil (Tusquets), del gironí Ponç Puigdevall (Sant Feliu de Guíxols, 1963), un text també tocat per la influència de la beguda, «tot i que en aquesta novel·la el que s'ingereix bàsicament siguin cerveses», i el resultat no passaria la prova de l'alcoholèmia. Puigdevall, crític literari, escriptor secret i poc prolífic, rigorós practicant d'una literatura sense concessions, admet: «Només puc dir que no sóc abstemi».

Un dia tranquil explica la història del retorn al seu poble natal durant un cap de setmana d'un escriptor de mitjana edat en plena crisi existencial, encara que la visqui sense aparent angoixa, buscant dones que no apareixen mai i demanant diners als amics amb la convicció que no els tornarà mai. «El seu gran problema -explica l'autor- és que no pot fugir del seu jo, per això la novel·la fa un seguiment minuciós d'aquest personatge i arriba a escodrinyar-lo, fins i tot mentre dorm».

La banalitat de l'anècdota argumental sorgeix d'una crònica sobre un poble de la Costa Brava en un estiu sense notícies. «M'ho vaig inventar tot perquè aparentment no passava res». El que de veritat li interessa a Puigdevall és l'estil. «Si un domina l'estil pot convertir una situació trivial en un fet èpic».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Situada entre una innominada ciutat -una fàcilment reconeixible Girona- i un poble de la Costa Brava -Sant Feliu-, tots els bars i fins i tot el famós bordell El Paloma Blanca apareixen al llibre amb el seu nom i pot ser que algun periodista o escriptor gironí es reconegui en els seus personatges -«els vaig demanar permís per fer-ho, però la meva intenció no era fer un roman à clef»-.

FICCIÓ / Entre els nombrosos personatges convocats hi ha Josep Maria Fonalleras -col·laborador d'aquest diari- de qui el protagonista llegeix un article, i el poeta Josep Domènech amb el cos tatuat amb poemes, però també éssers imaginaris com Sophie Poldoski, d'un poema de Roberto Bolaño, el seu amic, i que ell va adoptar com a homenatge. Puigdevall es nega a establir ponts entre la seva vida i la ficció i s'escuda en una frase del Nobel Imre Kertész, que ha transformat en ficció la seva pròpia existència: «El més autobiogràfic d'aquesta autobiografia és que no hi ha res d'autobiogràfic».