ÚLTIMS PREPARATIUS D'UN ESPECTACLE SINGULAR

Assajant amb un ratolí

'Geronimo Stilton. El musical del Regne de la Fantasia' entra a la recta final abans de l'estrena

La màgia del musicalLloll Bertran intenta fer un truc mentre Àngel Llàcer es tapa la cara.

La màgia del musicalLloll Bertran intenta fer un truc mentre Àngel Llàcer es tapa la cara. / JONATHAN GREVSEN

2
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA
BARCELONA

El musical sobre Geronimo Stilton comença el compte enrere. Per al 3 de desembre estan previstes les primeres funcions de cara a la posada de llarg oficial, el dia 10. Des de dijous passat, els protagonistes de l'espectacle treballen al Teatre Condal fent proves de llum, de so i de moviments que a la sala d'assajos semblaven fàcils, però que es compliquen quan es practiquen amb l'escenografia real. Per exemple, ahir, en el número de l'arribada al regne de les bruixes, Geronimo va ser conscient de la dificultat de fer passar el cap per l'orifici ocular d'una gran calavera on es refugia quan arriba al regne de la bruixa Stria. «Les meves orelles no hi passen. Bé, espera, potser sí que hi passen si vaig amb molt de compte... No. És una mica just i si ho he de fer de pressa com exigeix aquesta escena...», deixa anar el rosegador protagonista del muntatge Geronimo Stilton. El musical del Regne de la Fantasia. «Jo tampoc sé si podré passar per aquí quan porti el barret», apunta Enric Cambray, que interpreta la granota Scribacchinus Scribacchius, que acompanya Stilton.

Àngel Llàcer, el director del muntatge, puja a l'escenari per intervenir-hi. Primer demana a Stilton i a Cambray que intercanviïn la seva posició i provin de sortir per l'altre ull de la calavera. Quan s'adona que no s'aconsegueix gaire cosa amb el canvi, el director decideix que s'ha d'ampliar el contorn per on ha de sortir Stilton.

¿I els cavalls?

Notícies relacionades

Són molts els detalls que cal ajustar i el director està pendent de tot. Des de les taques del maquillatge al vestuari fins a la precisió en l'entrada en escena de cadascun dels personatges i els efectes sonors. «¿I els cavalls, no havien d'haver entrat uns cavalls aquí?», pregunta Llàcer, micro en mà. Després torna a les butaques per disfrutar de la magnífica escena que proposa Lloll Bertran convertida en temible bruixa Stria. Encara que no va maquillada ni vestida, Lloll s'ha ficat de ple en el malèvol personatge i se sent capaç de convertir en escarabat qualsevol que se li acosti. L'actriu disfruta del seu número que comença d'esquena al públic asseguda en una imponent butaca amb forma de barret de bruixa. Després Llàcer fa pujar a escena el carro del qual brotaran diferents tipus d'aliments, un giny ideat pel Mag Lari. «Això va molt dur, s'haurà de llimar», sentencia el director després d'intentar maniobrar l'aparell.

Són moltes les tecles que cal tocar en aquest ambiciós projecte on s'ha d'encaixar la il·luminació, l'escenografia mòbil, les projeccions i, fins i tot, les olors que perfumaran la platea. Dues columnes de llum i so emmarquen l'escenari, ampliat per acollir aquest muntatge amb escenografia en 3D. Ahir, amb tot, no es va poder provar. «Tenim ganes de treballar amb les projeccions», confessa Oscar Jarque, amb la cara verda, preparat per encarnar el gnom Gingebre. «Estàvem desitjant arribar al teatre, el local d'assaig se'ns havia fet petit», expliquen les tres joves actrius que interpreten diferents papers: Maria Cirici (Provolinda, Thalassa, la reina de les sirenes, i Fritil·lària, reina dels gnoms), Anna Ferran (Flordiana, reina de les fades i un ratolinet) i Diana Roig (Elf i Alys, domadora de dracs). «El pitjor són les perruques. Algunes són llargues i pesants», confessa Roig. Moure's amb aquestes perruques sense ensopegar és tot un art.