Llibres molt de butxaca

Els detractors del llibre electrònic al·leguen que difícilment desbancarà un objecte gairebé perfecte com el llibre imprès. Però fins i tot en el món del paper hi ha marge de millora. Fins i tot per reinventar el llibre de butxaca (el llibre, de fet) i convertir-lo en un bloc de tapa dura que cap de debò en una butxaca (12 per 8 cm), en posició horitzontal en comptes de vertical i enquadernada amb un llom articulat que fa que les pàgines, gairebé de paper bíblia, tendeixin a obrir-se en lloc de tancar-se. Ediciones B ha importat aquest format, batejat a Espanya com a Librinos, amb 200.000 exemplars que arriben demà a les llibreries al preu de 9,95 euros. A Holanda, les vendes han arribat als 400.000 exemplars en el primer any.

Una de les editores d'Ediciones B, Marisa Tonezzer, va detectar l'invent a la Fira del Llibre de Torí, i l'editorial s'ha afanyat a convertir Espanya en el primer mercat on es posa a prova aquest invent holandès. «Em va encantar la idea, aparentment tan simple, des del primer moment - explica el director editorial, Ricardo Artola-. Per més que ho expliquis, s'han de tocar per poder entendre que, en realitat, aquest és el verdader llibre de butxaca: cap a la butxaca dels pantalons, el pots aguantar amb una mà en qualsevol lloc, el gest de girar full és fins i tot més natural i, a l'obrir-lo, dues pàgines petites es converteixen en una de sola, amb lletres de cos 9, més gran que molts llibres de butxaca».

UN INVENT HOLANDÈS

3 Aquest nou format va ser una iniciativa de la impremta holandesa Jongbloed, que està especialitzada en bíblies i llibres de salms. Un dels seus directius, Arthur van Keulen, explica que els Librinos (allà Dwarsligger, que vol dirtravessats) estan conquistant Holanda amb una rapidesa inesperada: l'editorial que ha adoptat aquest sistema ha venut en un sol any uns 400.000. «En un any, ja hem publicat 70 títols de tota mena, des de Dan Brown fins a una enciclopèdia mèdica. I acabem de treureGuerra i pau, tot és possible», celebra. La idea original és del director de la impremta, Hugo van Woerden, que es va preguntar com podia donar als llibres un format més còmode, a més de diversificar el negoci. «Els motius de l'èxit són difícils d'explicar, fins que en tens un exemplar a les mans. Llavors, tothom queda convençut», sosté Van Keulen.

LA REACCIÓ DELS LLIBRETERS

Notícies relacionades

10 pel·lícules d’estrena en plataformes que no et pots perdre al maig

El Grec obre etapa amb Leticia Martín al davant i aposta per més música i teatre

L'impressor holandès admet que aquesta mida petita «pot ser un problema a les llibreries, ja que amb prou feines es veuen», però per un altre costat «cada vegada més llibreters hi dediquen un espai específic». A Espanya, Ediciones B els distribuirà amb un expositor. Ricardo Artola apunta que «la primera reacció dels llibreters ha sigut entusiasta, la demanda ha fet que abans de posar-los a la venda ja hàgim fet dues reimpressions, i s'ha passat de 12.000 a 20.000 exemplars per títol». Molts d'ells ja n'han tingut a les mans: Xavier Montserrat, de la secció de literatura de Bertrand, destaca que «es tracta d'un format molt còmode per llegir al tren o l'avió.ELS TÍTOLS

L'èxit del primer llançament fixarà el futur d'aquesta proposta, inclosa la possibilitat que altres segells optin per coeditar els seus títols amb Ediciones B, que té l'exclusiva a Espanya del sistema. Per assegurar el tret, aquesta primera experiència inclou sis títols d'èxit provat:El círculo mágico,de Katherine Neville,El psicoanalista, de John Katzembach,Entrevista con el vampiro,d'Anne Rice,Invierno en Madrid, de C. J. Sansom,Postdata, te quiero, de Cecelia Ahern, i el do de pit,Africanus, de Santiago Posteguillo, un llibre que passat a butxaca es convertiria en un totxo immanejable. Convertit en Librino, passa de 23 per 15 centímetres a 12 per 8, els 1.024 grams del format original es converteixen en 207 i els cinc centímetres de gruix en 2,4. I al mateix temps segueix llegint-se igual de bé al passar de 800 pàgines en paper normal a 1.376 en paper bíblia. La quadratura del cercle.