Afrocubism, el club dels virtuosos

Fa 15 o 20 anys, Afrocubism hauria produït un petit terratrèmol en l'escena de les músiques del món. Avui, empatxats com estem de fusions multiculturals i ocurrències de laboratori, la unió de 13 il·lustríssims músics cubans i malians pot servir per recol·locar la brúixola en el seu lloc i disfrutar de l'espectacle del talent, que sempre és edificant. Dijous, a l'Auditori, en una nit integrada en el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, l'invent va donar peu a una sessió rica en virtuosisme, amb més eficiència mecànica que emoció, i on el punt d'ebullició es va fer esperar fins a la recta final.

Recordem la història: Afrocubism era el projecte que Nick Gold, productor i propietari de la discogràfica World Circuit, va voler immortalitzar el 1996 a Cuba però que, per problemes de visats dels músics malians, va saltar pels aires. Encallat a l'illa i amb un estudi de gravació a la seva disposició, Gold i el seu còmplice Ry Cooder van modificar la idea i així, fruit de la fatalitat duanera, va néixer el discBuena Vista Social Club. Afrocubism arriba, per tant, amb gairebé tres lustres de retard. Una menudesa, considerant els llargs segles de recorregut del venerable imperi Songhai, bressol de la meitat del repertori; una eternitat en el nostre supersònic món occidental. Per això, sabíem que Afrocubism no sorprendria, però esperàvem exhibicions càlides de complicitat i efervescència, i d'això només n'hi va haver petites dosis.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Va dominar la professionalitat aclaparadora i les espurnes d'estil de les estrelles: Djelimady Toukara amb la seva altiva guitarra elèctrica; Baseku Kouyaté, ellleó del n'goni (pur Jimi Hendrix), i la kora celestial de Toumani Diabaté. Trio que va operar sota l'aparent batuta del capatàs Elíades Ochoa i amb una veu privilegiada, la de Kasse Mady Diabaté, cantant les peces malianes. Vuit còmplices més van trenar les bases, entre ells dos metalls molt cubans i el balafo, vibràfon africà.

RUMB A 'SONGHAI' / Amb 13 músics en escena, Afrocubism va desplegar el repertori gairebé íntegre del disc. Material cubà comAl vaivén de mi carreta, La culebra iGuantanamera (aquesta, reduïda al seu esquelet),i africà comJarabi, la peça que obria el memorable (i, aquest sí, visionari) discSonghai (1988), on Toumani Diabaté es va citar amb Ketama, i que a l'Auditori va emmarcar un sofisticat solo de kora. Tot va evolucionar amb exquisidesa executiva, demostrant la compatibilitat dels patrons rítmics d'un costat i l'altre de l'Atlàntic, malgrat que amb certa fredor, fins al moment en què Ochoa va agafar el timó ambA la luna yo me voy,BensémaiPara los pinares se va Montoro. ¿No hauria pogut ser així tot el recital?