Castellet, pont de cultures

Ni tan sols pensar en els seus desapareguts companys de l'Escola de Barcelona, aquelles figures rampants de la famosa foto que Oriol Maspons va fer de José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma i Carlos Barral, esborrava ahir l'imparable i contagiós somriure -«de nen petit», definia una de les seves companyes del Grup 62- de Josep Maria Castellet. El memorialista, assagista, antòleg i editor era ahir reconegut des de Madrid amb el Premio Nacional de las Letras Españolas, només un esglaó per sota del Cervantes i dotat amb 40.000 euros, per haver servit de pont entre la cultura catalana i la de la resta d'Espanya. Tampoc semblava que l'afectés el seu braç en cabestrell, que es va lesionar fa uns dies en ple passeig de Gràcia. «Em deuen haver premiat per supervivent», va declarar amb la ironia triomfant de qui ha viscut molt i té una llarga llista de raons per afrontar el seu pròxim 84 aniversari. Serà a mitjans de desembre i entre bromes convidava els periodistes a celebrar-ho al mateix lloc on va ensopegar.

LA REACCIÓ / «La meva primera impressió quan el director general del Llibre, Rogelio Blanco, m'ha donat la notícia aquesta tarda ha estat de sorpresa i desconcert». I, didàctic com sempre, també va recordar que aquest premi es va estrenar l'any 1984 amb una gran figura de les lletres catalanes com J. V. Foix. «I això que els catalans no estem gaire acostumats a rebre premis d'àmbit estatal».

Figura fonamental de l'edició tant en castellà com en català dels últims 60 anys, la proverbial modèstia de Castellet es va posar a prova quan se li va demanar que evoqués els mèrits que l'han portat a rebre aquest premi com els Diàlegs de Catalunya-Castella o les antologiesVeinte años de poesía española (1962), un important manifest de la llavors en voga poesia social, iVuit segles de poesia catalana-que editat a Alianza i en castellà va ser, en ple franquisme, una carta de presentació de la cultura catalana a la resta d'Espanya-,

sense oblidar el llibre que més fama li ha donat, la influent antologiaNueve novísimos, que va servir per posar al mapa des de Barcelona els joves poetes en castellà de la generació dels 70.

«Sempre m'ha interessat la interrelació, l'intercanvi i que els fluxos entre una cultura i una altra siguin favorables». Però sembla que allò eren altres temps i la realitat actual és una altra. «Avui aquells ponts s'han debilitat. Són inexistents, s'han esconyat, per raons que tenen a veure amb el desenvolupament polític de l'Estat espanyol. No vull fer consideracions polítiques, que no m'interessen, però és clar que la situació actual és la conseqüència de determinades polítiques culturals d'una banda i l'altra». Així que per a Castellet la decisió a penes es manté a títol personal. «Ara els vincles només existeixen a nivell individual, i no van més enllà».

Notícies relacionades

Ulls per llegir

Una tasca imprescindible

ALEGRIA DE NOBEL / També hi va haver un record per al seu amic Mario Vargas Llosa. ¿Creu que se n'ha assabentat, el flamant nobel, d'aquesta distinció? «Sí que se n'ha assabentat. Juan Cruz m'ha trucat des de Nova York per felicitar-me i ha dit que havia estat amb Vargas Llosa, que s'havia alegrat molt amb la notícia i tenia moltes ganes de llegir el meu últim llibre,Seductors, il·lustrats i visionaris».

Aquest llibre se situa en un dels gèneres en què Castellet sempre s'ha sentit més còmode, el memorialístic, com a testimoni del seu temps i de la gent excepcional que li va tocar conèixer -i en especial els decisius Josep Pla o Mercè Rodoreda-. «Hi ha gent que s'ha fet sola. Però no és el meu cas. Jo m'he fet en els altres», admet recordantEls escenaris de la memòria, una de les seves obres més celebrades. I això li permet definir-se: «Una amiga psiquiatra diu que la virtut és l'evitació del mal i això és una màxima que he intentat seguir en tot moment. Evitar el mal perquè no es produeixi la catàstrofe» .