Daniel Glattauer : «No m'interessa escriure de manera elitista»

Tot va començar aContra el vent del nord, un dels llibres de l'estiu passat. Leo rep per error un correu electrònic d'Emi. No es coneixen però la seducció a través de les paraules que tots dos s'intercanvien via internet es converteix en una cosa seriosa, addictiva, necessària per a tots dos. Davant la pressió dels lectors (viae-mail,és clar) després «del terrible final», s'imposava una segona part,Cada set onades(La Campana /Alfaguara). Amb la frescor de les dues novel·les, construïdes exclusivament d'enginyosos diàlegs a través d'e-mails, que han donat peu a una trentena de versions teatrals diferents, i que inviten a reflexionar sobre la rutina de parella, la insatisfacció, la gelosia, l'amor o la infidelitat, l'escriptor i periodista austríac Daniel Glattauer s'ha convertit en un fenomen traduït a 32 països, que ha venut un milió i mig d'exemplars a Alemanya, i a Espanya ja en suma 45.000 en castellà i 12.000 en català.

-El marit d'Emi defineix la relació d'ella amb Leo com una utopia d'amor feta de lletres.

-Bernhard té un gran problema: Leo és intangible, està dins el cap d'Emi, en el seu món de fantasia, fet que el converteix en un competidor amb qui no pot lluitar. Per la seva part, Leo té molta por que una trobada real destrueixi el que han construït virtualment.

-¿S'és infidel estimant virtualment?

-¿On és la frontera entre l'engany i el no-engany, la fidelitat i la no-infidelitat? Tots tendim a desenvolupar sentiments per altres persones i el més important és confiar en la teva parella i explicar-l'hi. Jo sóc un gran defensor de la relació de dues persones i punt. Fa 25 anys que estic amb la mateixa dona i la cosa va molt bé.

-¿No es va enamorar via e-mail?

-No. I abans d'escriure les novel·les no coneixia ningú amb experiències similars. La inspiració em va venir de l'entorn, de xerrades amb amics.

-¿Reinventa la novel·la epistolar?

-No era la meva intenció reinventar res, només vaig escriure de forma epistolar amb mitjans moderns. L'important per mi és crear històries amb què els lectors es poden identificar i que tinguin alguna cosa a veure amb les seves vides. No volia diàlegs d'un nivell elevat. No vaig tenir mai l'ambició d'escriure gran literatura i no m'interessa escriure de forma elitista.

-El simple contacte d'una mà resulta orgàsmic. Molt victorià, ¿no?

-Ha, ha. Potser escric en un segle equivocat. Les petites coses poden tenir un gran significat. L'amor es pot expressar en grans paraules però també amb un sol punt de contacte. I tot i que parlo poc de sexe, és indispensable l'atracció física en una relació.

-La setena onada del títol es refereix a no perdre certs trens en la vida.

-Sí. En unes vacances a la Gomera un alemany deia que segons l'estadística la setena onada sempre és més forta que les anteriors. Em va agradar la imatge. S'ha de ser valent per aprofitar aquesta setena onada i prendre decisions en el moment adequat perquè et poden canviar la vida.

-¿Alguna proposició indecent?

-Alguns em confonen amb Leo i han volgut establir clarament una relació d'e-mailsamb mi, cosa que he rebutjat amablement. Però també hi havia parelles que em deien que aquesta era la seva història.

-La xarxa ha canviat les relacions.

-Els meus pares i jo som d'una generació en què separar-se era una xacra perquè era reconèixer un fracàs. Els joves ho veuen més fàcil, hi ha la sensació que no hi ha relacions permanents. Ja no està mal vist buscar parella a internet, on es poden tenir relacions molt breus. És perfecte per al primer contacte perquè és molt més còmode que lligar a la barra del bar. Però després cal veure's en persona per estalviar-se decepcions.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

-¿Treballa en una altra novel·la?

-En una altra història d'amor. Ella no el veu com l'home de la seva vida i ell no pot viure sense ella. Un problema.