Parar l'orella al batec

Davant de segons quin dramatisme i segons quins setciències sempre recordo que hi ha sons que els humans no podem sentir i que certs animals, en canvi, perceben bé: fets que hi són encara que alguns no ens n'assabentem. Com passa amb els adolescents que s'entretenen, enriolats, a fer sonar als seus mòbils un so prou agut perquè els adults no el puguem sentir. O com crítics i programadors que continuen repetint la cantarella que a la literatura catalana no hi passa res. Que hi hagi qui no ho senti no significa que el so no hi sigui.

Ho dic, per exemple, perFran-cesc Serés, que divendres estrena al SATNo som res, unaroadmovieteatral. O perLolita Bosch, que ha imprès un esplèndid acte de confiança (molt d'ella, poc del país) en forma d'antologia:Veus de la nova narrativa catalana(a Empúries i Anagrama). I perJordi Puntí,que durant mesos ha instal·lat les sevesMaletes perdudes dalt de la llista de vendes, i ara hi ha estat substituït pel darrerSergi Pàmies.Ho dic perVicenç Pagès,que acaba de publicar la versió castellana d'Els jugadors de whist a Juntando Palabras,amb pròleg d'Eloy Fernández Porta(un català que escriu en castellà i llegeix i aposta pels que usen la llengua deRodoreda:¡toquem campanes!). O perJordi Galceran,que reestrena a Barcelona i presenta a mésSis comèdies(Edicions 62), perEva PiqueriLa feina o la vida(Columna), perMarc PastorambL'any de la plaga(La Magrana, traduït al castellà a RBA), perMàrius Serrareeditant deu anys desprésVerbàlia 2.0, ara al costat d'un joc de tauler a càrrec de Devir.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Vull dir que la literatura catalana passa una quarantena (per l'edat dels protagonistes, no per cap aïllament) més que benigna en el mateix moment en què triomfen els Manel però també hi ha lloc per a Mishima i Els Amics de les Arts, en què s'ha estrenat als cinemes amb bona acollida de públicPa negre.

Les nostres lletres viuen un relleu tranquil amb una tendència a l'alça en diversitat, qualitat i bon humor. Però no es refiïn de mi, si no volen: els poetes solem exagerar. Val més que ho comprovin vostès mateixos. Trobaran aquests noms i d'altres a llibreries, biblioteques i clubs de lectura. Parin l'orella: el batec és constant. I creix.