Història d'una passió

De vegades la publicitat no menteix. Tots els elogis que acompanyenLeviatán o La ballena,del britànic Philip Hoare (Southampton, 1958) i obra guanyadora del premi BBC Samuel Johnson al millor llibre de no ficció 2009, són exactes. Des de frases de la premsa anglosaxona fins a les d'escriptors com W. G. Sebald, Muñoz Molina, Fernando Savater o Alex Ross, l'autor d'El ruido eterno. He de confessar que no he llegit maiMoby Dick. No n'he seguit mai cap adaptació fins al final perquè tothom el sap. El llibre de Hoare, veritable temple literari en homenatge a la balena, m'ha fet venir ganes de descobrir la novel·la de Herman Melville. Si hagués de definir l'obra de Hoare diria que es tracta d'una autobiografia literària i biològica o d'una monografia apassionada i apassionant. D'entrada, l'autor afirma: «El mar és el gran desconegut, l'últim territori per descobrir, a pesar d'abraçar tres quartes parts de la superfície de la Terra».

Tot explicant el seu descobriment de la balena, la seva història, amb moltes al·lusions aMoby Dick-les taules de la Llei per ell- l'autor entreté el lector amb anècdotes. Les seves ànalisis de Melville li permeten carregar-se de retruc un president famós -«líders que em recorden Ahab per la seva insistència cega en la guerra contra el terror»-. Aquesta enciclopèdia personal no m'ha avorrit malgrat el meu desinterès total per aquest cetaci. Si Hoare pogués dedicar tota la seva erudició, tot el seu talent narratiu a altres branques de la ciència, nosaltres, els lectors, esdevindríem especialistes de l'antiga llengua annamita, doctors enbaobadologiao catedràtics en alpinisme.

Notícies relacionades

De Springsteen a Dràcula: 10 propostes per a la rentrée cinematogràfica

Woodstock, 1999: fogueres d’odi, escombraries i testosterona

Només emetré una petita reserva. Ja sabem que l'angloamericà és el llatí del segle XXI, però m'hauria agradat que uns quants llibres de la important bibliografia estiguessin escrits en altres llengües.

Aquest llibre m'ha semblat entranyable. La traducció elegant de Joan Eloi Roca, la qualitat i la varietat de les il·lustracions que acompanyen el text i que tenen una retirada als dibuixos de les novel·les de Jules Verne, tot contribueix a fer d'aquest totxo de més de 500 pàgines, a priori sense interès, una obra agradable, lleugera com un gelat de llimona una nit d'estiu.