L'heroïna hindú

El 1987, fa 23 anys, Kenizé Mourad va bolcar la seva novel·lesca vida i els seus sorprenents orígens aDe part de la princesa morta(ara reeditat per Espasa), un clàssic traduït a 30 idiomes que ha venut milions d'exemplars. Aquesta dona nascuda a París el 1940 va créixer en un orfenat fins que cap als quinze anys va descobrir que era filla d'un rajà hindú i de la princesa Selma de Turquia, néta de l'últim sultà otomà. Mourad torna ara al seu país patern, l'Índia, amb una novel·la gens autobiogràfica

-A la ciutat d'or i argent (Edicions 62 / Espasa)-, basada en uns fets històrics: la rebel·lió dels sipais (soldats hindús i musulmans sota comandament anglès) contra els colonitzadors britànics el 1857.

L'ànima de la revolta

L'escriptora i periodista rescata de l'oblit, i amaneix amb una imaginària història d'amor, la vida de l'orgullosa i intel·ligent Hazrat Mahal, quarta dona de Wajid Ali, que governava el ric, sumptuós i bell regne d'Awadh amb elpermísde la britànica Companyia de les Índies Orientals, que va decidir annexionar-se tot el territori i va provocar l'aixecament. La capital del regne, Lucknow, és «la ciutat d'or i argent» que dóna títol al llibre.

«Hazrat Mahal va ser una heroïna fantàstica, de família humil i educada com a cortesana -diu Mourad aquesta setmana a Barcelona-, que segons els anglesos va ser l'ànima de la revolta dels sipais contra els britànics». Aquella rebel·lió va ser la primera contra els colonitzadors i, tot i que va ser sufocada de forma sagnant, «va obrir el camí cap a la independència de l'Índia».

L'autora va dedicar dos anys a documentar-se. «A ella la vaig descobrir per un amic del meu pare que era el seu rebesnét i que vaig conèixer a Lucknow. Allà molts tenen avantpassats que van lluitar al seu costat i gran part de la informació la vaig obtenir gràcies a la tradició oral perquè no hi ha gairebé res escrit. M'explicaven que va prendre part en una batalla, que anava al capdavant del seu exèrcit cavalcant el seu elefant i com el seu fill va ser coronat rei».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

A Mourad, que ha estat corresponsal a Bangla Desh, Etiòpia, el Líban i l'Iran, li interessa transmetre, a través de la novel·la històrica, missatges actuals. Com ara trencar la imatge de la dona musulmana amb l'atípica figura de Hazrat Mahal. «No és veritat que les dones estiguin sotmeses. A casa tenen el poder, prenen les decisions econòmiques. Per sobreviure en un context masculí, com li passa a l'heroïna del llibre, han de desenvolupar la intel·ligència per aconseguir el que desitgen de forma indirecta». En aquella època d'intrigues i espies, Mourad destaca la importància de l'eunuc de la reina -«eren els ulls i les orelles d'aquelles dones que no podien sortir de l'harem».

Mourad també trenca una llança a favor de la tolerància entre religions i cultures. «Els anglesos van aplicar la política de dividir per regnar», diu, i van intentar enfrontar hindús i musulmans, que fins llavors convivien en harmonia. «Hi ha una fusió entre les dues cultures que va donar lloc a l'estat més ric del nord de l'Índia en arquitectura, música o pintura». I enmig, els britànics, que es creien superiors. «Avui és igual, a Occident tenim un problema de desconeixement i ignorància de les altres cultures i només volem imposar els nostres valors a la resta del món», creu, i això, afegeix, només porta «terrorisme, violència i morts a l'Iraq o l'Afganistan».