Amat il·lustra un luxós llibre per a bibliòfils sobre 'L'Odissea'

Esencialitat és la paraula més repetida per Frederic Amat a l'hora de parlar de la seva feina a L'Odissea, «un llibre que és pura poesia», segons el pintor. L'essencialitat dels traços cal·ligràfics, de la tinta i del negre per il·lustrar -encara que el pintor prefereix parlar d'«interpretar visualment»- el poema d'Homer en una edició per a bibliòfils que avui posa a la venda Enciclopèdia Catalana. Els exemplars, que estan firmats i numerats -600 en una edició de luxe més 50 més per a col·leccionistes, tots amb la traducció al català que va fer Carles Riba el 1948-, inclouen 40 il·lustracions d'Amat i un plat de ceràmica (foto siluetejada) creat pel pintor i realitzat per Antoni Cumella, una peça que «evoca el remolí de Caribdis i el Mediterrani, el gran escenari deL'Odissea».

A Amat no li agrada parlar d'il·lustracions perquè la seva voluntat no és «narrarL'Odissea amb imatges sinó interpretar-la -explica-. I és el que he fet, una interpretació visual que evoca i suggereix, no una representació aquarel·lista, putrefacta, carrinclona i decimonònica. He donat resposta a un llibre etern des de l'expressivitat contemporània». D'aquí els «ideogrames o mandales homèrics» que obren cada un dels 37 cants del llibre (sota aquestes línies la imatge de la trobada entre Ulisses i el Ciclop) i que «fan visible la poètica des de la força de la tinta. Una tinta que em surt de les entranyes». I el negre, «el color majestàtic que aixopluga tots els altres».

Encara que hi ha tres làmines en què Amat trenca amb el discurs del traç cal·ligràfic i fosc amb una explosió de color: verd, groc i vermell. «Són el mar, el sol i la sang» que el pintor veu a les tres parts principals en què es divideix el poema, perquè si béL'Odissea «és molt tràgica, també és molt lluminosa». En aquests «ideogrames», Amat confessa que hi ha molt de l'experiència japonesa que va absorbir aquest estiu durant el muntatge de l'escenografia deKi. «A Catalunya sempre hi ha hagut una mirada a Orient per la capacitat de síntesi que té la seva cal·ligrafia. Miró, Tàpies, Gaudí i Artigas en són un exemple».

Notícies relacionades

Tornada al “cole” dels teatres de Barcelona: les obres que cal veure en aquest inici de temporada

Els Premis Goya 2026 se celebraran a Barcelona el 28 de febrer

L'encàrrec d'il·lustrarL'Odissea li va arribar fa un any i va ser un «regal» per a un «entusiasta» del llibre com és ell. Defensa tant el clàssic que té fins i tot un decàleg amb els motius pels quals s'hauria de llegir, entre ells figuren el fet de ser «el primer llibre de viatges i aventures d'Occident» i el de generar «magnetisme amb el mosaic de violència, sensualitat, erotisme, quimeres, monstres i tragèdies que presenta».

Amat confessa haver-se llegit la història que narra la tornada d'Ulisses a Ítaca després de la guerra de Troia tres vegades. L'última, ara, mentre ha estat treballant en les imatges per il·lustrar el llibre. L'experiència va ser tan grata, que mentre omplia llibretes amb dibuixos i notes, explicava les aventures de l'heroi grec al seu fill, que va acabar abandonant Batman per adoptar Ulisses, «una mostra més de la vigència del poema», afirma Amat.