A la caça de l'immigrant

Dissabte passat, la policia detenia a Malmö el sospitós de ser el «nou assassí del làser», autor d'atacs racistes els últims mesos. La història es repeteix. Han passat 20 anys des que el 1991 i el 1992 Suècia va veure impotent com un assassí en sèrie cometia 10 atemptats amb arma de mira làser contra 11 immigrants de cabells foscos. Un va morir, d'altres encara tenen seqüeles.

Va ser un trauma nacional similar al de l'assassinat del primer ministre Olof Palme. Abans de convertir-se en l'assassí del làser, per la qual cosa avui compleix cadena perpètua, John Ausonius va ser sospitós d'aquell magnicidi. De mare alemanya i pare suís, «els policies l'imaginaven com un víking alt, ros i d'ulls clars. El que més els va sorprendre va ser que era de pell i cabells foscos i origen immigrant», explica a Barcelona el reconegut periodista suec Gellert Tamas, que va realitzar una ingent i «obsessiva» recerca que va cristal·litzar enL'assassí del làser(La Campana / Debate), una crònica real, «un llibre de no-ficció escrit com una novel·la», publicat a Suècia el 2002.

Intel·ligent i narcisista

A més de més de 20.000 pàgines d'arxius de la investigació i entrevistes a policies, víctimes, família i amics d'Ausonius, Tamas, paradoxalment de pares hongaresos, és l'únic amb qui l'assassí va accedir a parlar (els que no suporta, diu, «són els immigrants no europeus»). 40 hores de conversa: «Parlava sense parar. Va dir que fer-ho l'alleujava. Creia que havia arribat el moment d'explicar la veritat». «És bastant intel·ligent, parla tres idiomes, llegeixNewsweekoTime -explica el periodista-. Però és narcisista i no té empatia. Deia que no sentia res envers les víctimes. No tenia remordiments. Havia assumit el paper de Déu decidint qui havia de morir. No tenia problemes a parlar fredament dels assassinats o els atracaments a bancs que va cometre, però era reticent i agressiu davant preguntes personals, de la seva infància o els seus pares». Va tenir una mare que li pegava i un pare faldiller. Era un inadaptat amb problemes de relació, un yuppiede 38 anys, un jugador arruïnat que va passar pel psiquiàtric i per la presó per frau.

«No es va sentir mai acceptat en societat. Se sentia estranger, li deiennegrata. D'adult es va canviar el nom, es va tenyir els cabells i es va posar lentilles blaves. Matar immigrants era dir 'vull ser un suec, no un immigrant'. Era un autoassassinat o suïcidi simbòlic, el pas per ser acceptat per la societat», opina Tamas, que afegeix que «en realitat era el mirall, la cara fosca de la societat sueca de principis dels anys 90, percebuda com una de les democràcies més estables, un paradís a la terra, amb uns fonaments que van ser sacsejats per una sola persona».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El llibre denuncia el racisme i els neonazis, com va fer Stieg Larsson, col·lega de Tamas i que una vegada li va dir que va arribar a començar un llibre sobre l'assassí del làser però que ho va deixar perMillennium. Segons el periodista, la gent «va aprendre d'allò» i ara que hi torna a haver crisi econòmica, acalorats debats sobre racisme, atacs a immigrants i l'extrema dreta torna a estar al Parlament, la societat ha reaccionat vivament en contra.

¿Què li va semblar a Ausonius el llibre? «Em va dir 'és un bon llibre, però no penso parlar amb tu mai més'».