Pastor i els seus ultracossos

Era una sospita però ja és una certesa: en el cos de Marc Pastor (Barcelona, 1977) hi habiten diversos éssers. Invasors de gènere, replicants intertextuals, narradors mutants. Si no, com s'explica que aquest mosso d'esquadra s'estrenés el 2007 ambMontecristo, una novel·la d'aventures on uns fugitius de Mauthausen ocultavenmarcianadescom Indiana Jones o l'espasa de Carlemany. O com s'entén que guanyés el premi Crims de Tinta 2008 perLa mala dona, i que tothom subratllés la seva mestria en el gènere negre, quan el seu relat sobre l'assassina Martí amagava registres tan dispars com l'històric o el de terror.

Ara, per fi,L'any de la plaga permet revelar la veritat. Sembla unthrillerpreapocalíptic, però no en facin cas. Sembla, i és, un enginyós pastitx infestat de sèries, música i còmic. No res, no es deixin abduir. Fins i tot pot ser que de seguida despullin el seu ADN, la seva revisitació dels clàssics de ciència-ficcióSóc llegenda, de Richard Matheson,El dia dels trífids, de John Wyndham, iLos ladrones de cuerpos, de Jack Finney. Ni així. Resulta impossible que un sol autor fongui tants gèneres sense implosionar, que navegui amb tanta desimboltura pel ciberespai pop i que ho narri tot d'una manera tan mordaç, efectiva i trepidant.

Notícies relacionades

Escapada d’estiu a Món Sant Benet: natura, història i gastronomia en un entorn únic a Catalunya

El patronat del MNAC al·legarà «incapacitat tècnica» per traslladar les pintures de Sixena

No, només hi ha una resposta: Pastor és un dotat proveïdor desoylent greencultural, és una beina trufada de clons, és legió. Ho comprovaran si miren la foto de la solapa deL'any de la plaga. Si aprofundeixen en la seva descripció de la Barcelona menys estel·lar, la de Nou Barris, el Carmel i la Vall d'Hebron. O si analitzen la seva violenta història d'amor i gelosia, en la qual el tema del doble reapareix amb força sobrehumana.

Ho confirmaran en els seus mil detalls, en els viatges espacials que Brau i els Corvo efectuen entre les tres novel·les, o en la seva decisió, gens gratuïta, de repetir la pàgina 214 de l'obra fins a més enllà de la 350. Si ho llegeixen ho desxifraran. S'encomanaran de la seva por als eucaliptus, sí, i també potser es preguntaran què representen els alienígenes de Pastor si els de Finney parodiaven el mccarthisme. Però, mentre mediten sobre els secrets de la inhumanitat, preguntin-se, sobretot: ¿quants escriptors alberga encara Marc Pastor? ¿I com s'explica que generin tots tanta addicció?