La fi del món és a Sitges

Retrocediu a la vostra infància i mireu a través dels ulls d'un nen que, «amb el bocata de Nocilla a la mà i un cop aparcada la bici», descobreix de sobte a través de la vegetació una insòlita forma còncava de ciment, amb dos impressionants peralts que arriben als 90 graus en el seu punt més alt. «¿Què és això? ¿L'empremta d'una nau espacial?». Al petit Octavi Botana (Barcelona, 1974) se li disparava la imaginació quan amb els seus dos germans, Valentina i Rafael, arribaven al lloc on encara avui sembla que s'amagael vell autòdrom Terramar de Sitges, en desús i pràcticament desconegut excepte per als veïns i aficionats al motor.

Botana ha recuperat les seves vivències infantils en aquest escenari real «i molt marcià» per escriure la sevaopera prima,Autòdrom(en català i castellà, a La Galera), una novel·la «d'aventures de tota la vida i una història de creixement i autoconeixement», protagonitzada per tres germans. Orfes en la ficció, i animats pel seu avi, emprenen «un viatge iniciàtic», entre la fantasia i la realitat, que els ha de portar a la fi del món, un lloc que és molt més a prop del que es pensen.

Destinat inicialment al lector jove, a partir de set anys,Autòdromdesperta la nostàlgia de més d'un adult i permet una doble lectura a través de la simbologia i dels seus missatges. «Són petites lliçons més o menys filosòfiques, com 'no s'ha de deixar mai d'explorar' o 'si vols conèixer el món, endavant', que són universals i permeten una lectura adulta», explica sobre la inclinada pista de carreres un Botana que durant una estona ha aparcat la seva feina com a programador cultural de la Fnac a Barcelona.

Amb il·lustracions d'Isidre Monés, l'ús de diferents tipografies, de la tinta blava i una sobrecoberta metal·litzada en la versió catalana i una edició castellana mésvintagei en tinta ataronjada, La Galera ha aconseguit «un llibre objecte», apuntava ahir la seva directora editorial, Iolanda Batallé, que destacava el fet queAutòdroms'allunyi del «bombardeig paranormal i d'universos distòpics que inunda la literatura per a joves».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El cercle perfecte

Botana, que es confessa poc amant «dels mons tolkenians», preferia recuperar idees «de les novel·les d'Enid Blyton, però menys cursis, i espais de la naturalesa sense monstres». «És en la natura on es troben els cercles més perfectes, com les gotes d'aigua», diu per explicar que el cercle simbolitza l'estat ideal. Ho diu el seu avi a la novel·la: «La naturalesa és sàvia».