Wataru Yoshizumi: "Treballo de sol a sol"

-¿Com passa d'oficinista a ser una de les dibuixants de manga per a noies més reconegudes?

-A la universitat vaig començar a enviar còmics a editorials sense gaire èxit. En el meu segon any d'universitat vaig poder publicar alguna història, però el panorama laboral no va millorar. Així que em vaig posar a fer d'oficinista i vaig abordar el manga només com a afició. Però van començar a arribar-me encàrrecs i al cap d'un any i mig vaig poder deixar l'oficina per ser dibuixant professional.

-¿Per què de còmic per a noies?

-És el que havia llegit sempre des que era petita, i m'agradava. Crec que és una evolució habitual. Primer llegeixes còmics, t'hi aficiones i crees les teves pròpies històries. També hi ha manga per a dones adultes, així que la cadena continua.

-¿Quin és el secret per crear una història d'èxit per a noies?

-La clau és dibuixar pensant en elles. La cultura de la lectura ja existeix, així que si són històries per a elles és clar que els agradaran.

-La feina de dibuixant de manga és molt dura.

-Jo he de fer 25 pàgines per publicació dues vegades al mes. Necessito 10 dies sencers per dibuixar-les. Treballo de sol a sol i els dos últims dies a penes puc dormir. No és una feina que cansi gaire físicament, però mentalment em deixa esgotada.

-El seu gran èxit a Occident és La familia crece ( Marmalade Boy), sèrie destinada al públic femení que es va emetre a TVE-2 a finals dels 90 i que va tenir una gran audiència...

-La meva idea era crear una història amb una família que, tot i divorciar-se, tingués una bona relació. Ja havia tingut un altre èxit al Japó, però queMarmalade Boyrepetís em va alegrar molt. No em va arribar la informació de la bona recepció a Espanya perquè es va emetre més tard, però em vaig assabentar que es van publicar especials en algunes revistes.

-Les associacions de pares es van queixar de la imatge de família que donava la sèrie, amb els fills enamorant-se entre ells.

-Al Japó no hi va haver polèmica. Sí que vaig saber la controvèrsia d'Espanya, però res més.

-A la sèrie hi ha referències a Gaudí.

-Sí, vaig venir a Espanya de viatge de fi de curs després de la universitat. Vaig visitar Madrid i Barcelona i em van agradar.

Notícies relacionades

Les noies conquisten el manga i ja representen el 50% del públic

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

-¿Passar a dibuixar manga per a dones adultes és habitual?

-No és una regla fixa per a les dibuixants. Però els teus fans van creixent, així que és normal.