Salvador Illa promet 214.000 pisos més a Catalunya amb una reserva d'entre el 40% i el 50% d'habitatge protegit

Al Palau de la Generalitat parteixen de la idea que no és que a Catalunya falti sòl, sinó que aquest no s'havia gestionat durant aquests últims anys per transformar-lo en solars en els quals poder fonamentar nous habitatges. Després de rastrejar els terrenys dels municipis catalans disponibles, el Govern ha calculat que hi ha 21.728 nous habitatges que només estan pendents de les obres d'urbanització, 32.396 que esperen la gestió per a la construcció, i uns altres 118.562 que podrien situar-se en solars identificats que, segons es distribueixi la densitat a l'edifici, podrien assolir els 160.000 pisos.

Això implica que, de l'anunci d'Illa, hi ha 54.124 pisos que es construiran segur, en una reserva de solars que com a molt tard estarà llesta el 2027, i als quals cal sumar entre 118.562 i 160.000 més, segons el projecte final a cada solar, la previsió dels quals és que es posin en marxa entre el 2028 i el 2030. Això implica que, com a màxim, a Catalunya es construiran 214.124 pisos més amb aquest pla -majoritàriament a l'àrea metropolitana de Barcelona-, però no hi ha un marge clar de temps perquè els catalans hi tinguin accés.

Una de les claus per resoldre quan estaran disponibles xoca amb una altra de les promeses d'Illa, que és precisament l'agilització dels tràmits per a la construcció i la reducció de la burocràcia, una regulació que es farà a través d'una llei que ja està en tràmit al Parlament. "Allunyem-nos de dogmatismes i actuem amb determinació. Quan el mercat no funciona, cal intervenir-lo. Un mercat desregulat per si mateix no garanteix l'accés a l'habitatge. El mercat està fallant i les administracions tenim el deure d'intervenir", ha sentenciat.

L'ambició d'aquest pla és possible perquè, a diferència del projecte dels 50.000 pisos, en aquest cas no tots els nous habitatges seran de protecció oficial i en règim de lloguer. En aquesta nova promoció de la Generalitat, majoritàriament privada, s'obligarà els constructors a tenir una reserva d'entre el 40% i el 50% per solar, com fixa el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge. Això implica que el Govern s'acostaria a l'objectiu que el 15% del parc d'habitatge sigui de protecció oficial, ja que actualment la xifra se situa en el 3,7%.

Illa ha volgut retre comptes sobre l'estat dels 50.000 pisos que va prometre fa un any i ha aclarit que 31.000 habitatges ja estan en marxa, però en diferent fase de construcció: 22.241 de la reserva de solars, 4.000 d'obra pública, més de 3.000 dels ajuntaments i 1.800 d'adquisició. En aquest punt també ha tret pit de les subvencions per a l'adquisició d'un primer habitatge per part dels joves, que cobreixen el 20% del valor de l'habitatge a través d'un préstec sense interessos, i que, del 30 de juny al 30 de setembre, ha rebut 4.072 sol·licituds, 1.832 reunien els requisits i, d'aquestes, 831 ja s'han aprovat i 921 estan en fase d'estudi. L'import mitjà de la compra, segons el Govern, és de 200.000 euros i la sol·licitud mitjana del préstec és de 36.000 euros (el màxim és de 50.000 euros).

El cap del Govern ha vinculat el dret a tenir un habitatge digne amb el dret a viure amb seguretat. "La seguretat pública és una política social, és també una política d'esquerres", ha reivindicat, en una al·lusió velada a l'extrema dreta que treu profit de la conflictivitat social i de la divisió política. Illa ha defensat que Catalunya és avui "més segura" perquè les xifres de delinqüència han caigut un 4,18%. Insistint que el seu repte és arribar a zero, ha receptat més mossos, més recursos i més pla de barris per evitar la degradació de les zones i fomentar així la seguretat.

Per atendre les situacions d'emergència, també ha anunciat que augmentarà la dotació de bombers en un 36,8% per arribar als 4.000 efectius en quatre anys; que incrementarà en 700 les places de medicina perquè arribin a les 2.000, i que reduirà a la meitat la llista d'espera per a la valoració de la dependència o la discapacitat.

Els pressupostos i el finançament

Unes mesures que, al seu parer, no podrien ser una realitat si a Catalunya no s'hagués recuperat la institucionalitat, i demanant, al mateix temps, suport als grups de la Cambra per poder aprovar uns nous pressupostos que permetin mantenir el motor econòmic encès: "La meva prioritat és tenir uns bons pressupostos com més aviat millor", ha remarcat, tot i que la negociació ja hauria d'estar en marxa perquè entressin en vigor l'1 de gener i, ara per ara, cap dels socis està per la labor. En aquesta petició directa a ERC i els Comuns, ha esmentat el seu compromís amb un finançament singular per a Catalunya, ratificant que complirà i que presentarà una proposta pròpia, tot i que l'acord amb el Govern sigui "complex", per la qual cosa ha demanat "paciència".

Illa ha insistit que també està complint amb el traspàs de Rodalies, tot i que ha admès que queda feina per fer i que les obres, si bé permeten acostar l'objectiu d'un millor funcionament, són molestes; i ha celebrat el pacte amb Aena per a l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat.

Clam per l'amnistia i per Gaza

Notícies relacionades

Junts força Illa a votar que la «guerra judicial» a l’independentisme va ser ‘lawfare’

El TC comença a tramitar l’empara de Puigdemont tot i que no s’espera que estigui resolta abans del 2026

Illa ha inaugurat la sessió plenària, que s'allargarà fins dijous amb la votació de les propostes dels partits, denunciant que a l'hemicicle "falta gent": "Falten Carles Puigdemont i Lluís Puig. Demano l'aplicació àgil, efectiva i plena de la llei d'amnistia. El Govern i jo mateix estem plenament compromesos amb això", ha deixat anar, en un clar al·legat per al seu retorn, i amb l'esperança que els jutges finalment l'apliquin a tots els dirigents del referèndum de l'1-O per completar així la 'desinflamació' del 'procés' i aconseguir passar pàgina, normalitzant alhora, les relacions institucionals també entre actors polítics de primera línia.

Però no només ha trobat a faltar Puigdemont i Puig, sinó també la diputada de la CUP, Pilar Castillejo, que ja és a Catalunya després de ser deportada per Israel com a membre de la Flotilla, una missió de la qual ha agraït la seva "noblesa i l'esperit solidari". El dia en què es compleixen dos anys dels atacs de Hamás, ha condemnat aquest atemptat, així com el "genocidi" que està perpetrant el govern israelià a Gaza, i ha anunciat un nou programa, anomenat 'Catalunya, casa d'acollida palestina', amb el qual pretén atreure estudiants, pacients hospitalaris o professionals i garantir-los l'allotjament i la continuïtat acadèmica, alhora que s'ha compromès a destinar dos milions d'euros de l'Agència Catalana de Cooperació en el pressupost de 2026 per a l'ajuda humanitària a Palestina.