El festival de curtmetratges PSICURT celebra 10 anys reivindicant el poder del cine per parlar de salut mental

“Estem no contents, sinó contentíssims”, diu el seu director tècnic i psicòleg, Jaume Descarrega. “El PSICURT va néixer per parlar d’aquelles temàtiques que sovint es deixen sota l’estora, i per demostrar que l’art pot ajudar a posar-hi paraules i a compartir-les.”

De l’estigma a la comprensió

En una dècada, el festival ha estat testimoni d’un canvi profund en la representació de la salut mental. “Fa deu anys, el malalt era el boig: una figura que feia por i generava distància”, recorda Descarrega. “Avui, en canvi, es parla de drets, d’experiències i d’emocions. El cinema ens ha ajudat a veure que tothom pot conviure amb moments de fragilitat”.

Aquesta mirada més humana i plural s’ha anat obrint pas gràcies a històries en primera persona. Produccions com Yo, adicto o Bailar la locura —protagonitzades per persones que expliquen el seu propi recorregut amb les addiccions o el patiment mental— simbolitzen aquest gir cap a la vivència. “Parlar des de la pròpia experiència ajuda a veure la persona, no el diagnòstic”, afegeix Descarrega.

Art, emoció i educació

L’edició d’enguany, amb 25 curtmetratges seleccionats d’entre més de 380, reforça aquesta mirada coral. Al costat del cinema de ficció i documental, s’hi incorpora la categoria d’animació i activitats paral·leles que barregen disciplines: dansa, teatre, fotografia i col·loquis amb creadors i experts.

“Qualsevol acció creativa és fruit d’allò que internament ens mou i ens remou”, resumeix el director. “Per això dic sovint que el PSICURT hauria de dir-se PsicArt”. La programació inclou títols com El 47, de Marcel Barrena, o Votemos, que conviden a reflexionar sobre la dignitat, la convivència i els prejudicis socials.

Un dels moments més destacats d’aquesta edició ha estat la projecció de la sèrie Yo, adicto, de Javier Giner, amb la participació de l’actor Àlex Brendemühl, que interpreta el psicòleg del protagonista. “El Festival PSICURT dona sentit a la nostra feina perquè nosaltres ens dediquem a això per generar debat, per generar reflexió sobre temes que a nosaltres també ens interpel·len”, va dir després de la sessió.

Cauen barreres

Notícies relacionades

Depressió i solitud no desitjada: una combinació d'alt risc

Omar Rueda, psicòleg: "L'Estat d'Israel te moltes conductes psicopàtiques"

L’actor destacava el valor de trobar espais on l’art serveixi per parlar obertament del malestar: “M’agrada tenir un feedback del que fem i veure que realment transforma o genera debat en la gent. Hi ha pocs espais on es pugui parlar obertament de qüestions com les addiccions o les malalties mentals, i festivals com aquest són tan necessaris perquè ajuden a normalitzar-ho tot.”

El festival, però, no es limita a les sales. Cada any arriba a hospitals i instituts, on es projecten curts i es debaten amb estudiants i pacients. “Quan joves i persones amb trastorns mentals comparteixen una sessió, cauen moltes barreres invisibles”, explica Descarrega. “La cultura els permet entendre’s d’una altra manera”.