Una cortassa

¿Què tenia enSolàque no tenen els altres? Dues coses. Una, la capacitat d'unir seny i rauxa. Dit d'altra manera: el rigor científic i la passió que arravata. Es cremava les celles com mestreFabrai trescava pels camins (materials i mentals) com enCoromines.Era capaç de passar-se la nit en blanc pencant i fent pencar els col·laboradors (¡quants que n'ha arribat a tenir! ¿Que no és senyal d'alguna cosa, això?) i l'endemà anar-se'n a la quinta forca a cantar amb la coral i no parar d'apuntar coses a la llibreteta.

Dues, la capacitat de fer-se escoltar. En aquest país de filòlegs fora de sèrie que han de competir amb set milions d'aficionats, enSolàera dels pocs (potser l'únic) que feien callar els altres quan parlava. No els altres del gremi, els altres tothom. Perquè es va saber espolsar de sobre el lloc comú que vol que l'especialista en llengua sigui un vell caspós, pesat i halitòsic que s'expressa ambquelcoms, debensegurs i nogensmenysos. No engolava la veu ni gastava un to solemne. Parlava senzill. Clar i

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

solà.

MossènAlcover,que ara es retrobarà amb un de quasi tan abrandat com ell (¡quina malícia, no poder sentir les enganxades que tindran!), dóna com a exemple de la tercera accepció decort(«assemblea legislativa de representants d'un país») un fragment de la crònica deRamon Muntaner:«Lo rey d'Aragó […] a la ciutat de València ell manà ses corts ajustar, e ajustaren-s'i molt gran gens…». Lo rei de Bell-lloc ha estat tan generós amb el país que la seva cort hem acabat essent tots. Una veritable cortassa. Una legió de continuadors que seguirem plantant cara.