El lingüista més citat pels seus col·legues

Els que hem tingut el privilegi de conèixerJoan Solàsabem fins a quin punt la seva personalitat i la seva generositat han estat a l'altura de la seva obra i de la seva erudició. Solà ha tingut temps per a tot: per estudiar com ningú aspectes conflictius de la llengua normativa, sobretot de sintaxi, per fer classes, per dirigir tesis i gramàtiques, per publicar llibres i articles, i per editar l'obra completa deFabra. Però també ha tingut temps per atendre els col·legues que treballem en les trinxeres lingüístiques, en la primera línia de combat (traductors, assessors i correctors), en contacte permanent amb la llengua del dia a dia (en els mitjans de comunicació, en les editorials, en les institucions).Solà, que admirava la nostra feina, no s'estava d'expressar-nos com valorava la rapidesa amb què hem de resoldre problemes (res a veure amb eltempoacadèmic), i considerava un privilegi que vegem passar diàriament per les nostres mans tantes qües-

tions conflictives, tant de material d'estudi al capdavall.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Al col·legaSolàli devem l'obra que ens ha deixat, sobretot la relativa a posar en qüestió aspectes de la llengua normativa, una obra que ens ha convidat sempre a fer servir arguments per dotar-nos d'un criteri que anés més enllà de l'aplicació sistemàtica d'una regla establerta o d'un costum heretat. I li devem la seva ajuda inestimable quan li hem demanat opinió i orientació a l'hora de redactar llibres d'estil, com el d'EL PERIÓDICO sense anar més lluny. Li devem també els articles periodístics, en què sovint ha sortit en defensa d'assessors lingüístics que hem adoptat solucions no normatives però lingüísticament fonamentades.Solàens ha ensenyat que per transgredir una norma primer cal estudiar-la, saber d'on ve, com s'hi ha arribat, i només aleshores podrem començar a considerar si ens la podem saltar o no.

Segurament no devem ser prou conscients de la influència de Joan Solàen la configuració del català actual. El model de llengua que s'ha consolidat en els mitjans, i en el català d'ús públic en general, li deu força criteris. Uns criteris que tota una generació de lingüistes en formació els anys setanta i vuitanta vam anar descobrint amb els seus textos, saludats com una alenada d'aire fresc en una època en què el català escrit tenia veritables problemes per conciliar l'ús real amb l'ús normatiu. Sort en vam tenir (i en tenim) de les seves aportacions, imprescindibles per superar uns límits normatius no sempre justificats.Solàés, de llarg, el lingüista més citat pels seus col·legues davant d'un problema de llengua. Frases com «la normativa no ho admet (o no en diu res, o no queda clar), però enSolà en parla a tal lloc» han estat i són habituals en la nostra quotidianitat. Una quotidianitat que a partir d'avui ens farà sentir una mica orfes, malgrat el seu immens llegat.