LLETRES

Set autors trenen un joc literari a partir d'una fotografia

Baixauli, Camps i Usó presenten a Barcelona l'obra col·lectiva 'Subsòl'

Camps, Baixauli i Usó, a Barcelona.

Camps, Baixauli i Usó, a Barcelona. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA
BARCELONA

Una «inquietant i misteriosa» imatge en blanc i negre (qualificatius de Vicent Usó que la descriuen a la perfecció) de l'interior d'un vagó del metro de París, realitzada pel fotògraf Peter Turnley el 1979, és el llaç d'unió entre els set ¿relats? ¿capítols? deSubsòl(Bromera), un joc literari, «un llibre aventura, un experiment divertit i fresc, sense conservants», explica Manuel Baixauli, que està «entre la novel·la i el llibre de contes», apunta Usó, però que «no és una antologia», aclareix Esperança Camps. El que és segur és que és fruit de la iniciativa de set escriptors del panorama literari valencià que comparteixen generació: van néixer entre el 1962 i el 1967.

A més de Baixauli, Usó i Camps, que dilluns van presentarSubsòla Barcelona, les altres plomes d'aquest projecte a 14 mans són Àlan Greus, Urbà Lozano, Vicent Borràs i Pasqual Alapont. Tant el llibre com la seva gènesi estan carregats de petits misteris-jocs-al·lusions: firmen col·lectivament amb el pseudònim d'Unai Siset -«una fórmula matemàtica amb un significat que és molt fàcil de desxifrar...», revela, enigmàtica, Camps-; el lector no coneix qui és l'autor de cada relat encara que pot intentar endevinar-lo a través de l'estil que caracteritza cadascun dels autors; les14 mansvan rebre un dia, fa any i mig, un correu electrònic anònim convidant-los a unir-se a aquest joc, i encara que el que és segur és que va ser un d'ells qui el va enviar, tots asseguren encara avui no saber qui va ser.

'E-MAIL' ANÒNIM / Tots set, que mai s'havien trobat junts abans, transmeten i encomanen sintonia i complicitat. Baixauli deixa clar que «cap editorial ni cap crític va estar al darrere» de la idea. Després d'aquell primere-mailanònim, al qual tots van contestar afirmativament, van seguir un miler de correus electrònics, segons calcula Camps, i algunes reunions i sopars. L'autora d'Enllà de la marreconeix que sense les noves tecnologies això no hauria estat possible, com tampoc que el joc literari «continuï a internet a través d'un bloc i d'un perfil de Facebook [d'Unai Siset], que permet interrelacionar-nos amb el lector, establir unfeedbackamb ell i donar un valor afegit a l'obra penjant per exemple fotos de París».

Notícies relacionades

Aquestes trobades, en què també han parlat molt de literatura, assenyala Baixauli, autor deL'home manuscrit, els han «enriquit espiritualment» i, en una època en què «els autors parlen poc entre ells», són una forma de recuperar aquelles «reunions d'artistes sobre les quals tots hem llegit als llibres».

«CARA DE BOJOS» / Cadascun va triar un dels personatges anònims que apareix a la foto, escollida per tots unànimement després de nombroses propostes, i va construir una història a partir d'ella. La imatge, reproduïda a la portada del llibre, «ens va seduir a tots. Són cares inquietants, expliquen coses», diu Usó («tenen cara de bojos», especifica Baixauli). Bojos que ales ficcions dels set es converteixen en un polític que amaga draps bruts o una dona que vol oblidar el passat.