¡Fins aviat!

Quan vaig començar a escriure aquesta columna el 2005 ningú sabia que la indústria editorial era a les portes de protagonitzar un canvi profund i irreversible. Cinc anys després, tothom intenta resituar-se, i el riu de novetats ens desborda: l'agent més important del món pacta directament amb la llibreria amb més clients del món, i és forçat a recular poques hores després pels editors més poderosos; l'incommensurableSteve Jobs pacta un preu fix en el país del preu lliure i fins i tot un gegant com Google vacil·la i vacil·la en les aigües pantanoses del llibre digital. A cada minut apareix un noutweetamb una nova notícia, i descobrim, per exemple, el gran Armageddon de les guies de viatges, que han hagut de fer la transformació de llibre a aplicació en un temps rècord.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Per això em van sorprendre les declaracions del meu amic i gran editorJosé Manuel Lara, que fa poc va posar l'accent en la pirateria i va demanar ajut al Govern per solucionar aquest problema. Sí, d'acord, la pirateria és una amenaça. Però en aquests moments no és ni el primer, ni el tercer ni el setè problema més greu que té el llibre digital. El més urgent, la qüestió central, és una oferta encara insuficient. I d'aquest problema se'n deriven els altres. O dit d'una altra manera: si algú no pot comprar un llibre de manera legal, intenta adquirir-lo de manera il·legal. La millor manera de combatre la pirateria no és perseguir ombres en l'infinit oceà de la xarxa sinó posar a disposició del lector de manera urgent l'oferta que vol a un preu just. És ser capaç de desenvolupar continguts competitius adaptats als nous suports. I tenir les estructures adaptades al màrquetingon line. Assenyalar ara amb el dit la pirateria és com demanar que no hi hagi lladres en una urbanització en obres. Primer acabi la casa i després ja en parlarem.

Ja ho veuen, el moment és fascinant. Tenim el privilegi de viure una de les grans transformacions que li quedaven per fer a la humanitat. I he tingut la sort de compartir-lo amb vostès al llarg d'aquests últims anys. Però ara toca fer un punt i a part, i deixar aquesta columna. A partir d'ara trobaran aquestes reflexions al meutwitter: twitter.com/ernestfolch. Potser és un signe dels temps. ¡Gràcies i fins aviat!