Exploració del trauma

Laia Fàbregas, nascuda a Barcelona el 1973, es va traslladar els anys 90 a Holanda, on va escriure en neerlandès la seva primera novel·la,La nena dels nou dits, publicada el 2008 i ràpidament traduïda a cinc llengües. Dos anys després, apareix en neerlandèsLanden, ara traduïda al català per l'autora amb el títol deLa llista.

Com la primera novel·la,La llistaexplora un passat traumàtic. De fet, són dos passats que formen línies confluents: el d'un jove extremeny que va a treballar en una fàbrica d'Holanda durant el franquisme, i el d'una nena holandesa que els anys 80 perd els pares en un accident de trànsit. Els capítols dedicats a cadascun s'alternen al llarg del llibre, i el lector tem que al final els personatges s'identificaran mútuament com a membres de la mateixa història. I, en efecte, l'atzar els aplega, però ells no en són conscients sinó que la identificació té lloc tan sols dins la ment del lector.

Notícies relacionades

¡Que ve el llop!

Contra la crisi dels 40

Fins a la meitat del llibre no se'ns revela la interrelació. Després tan sols es tracta de descobrir si la justícia poètica que ha tramat Laia Fàbregas serà percebuda pels protagonistes. No seria gaire procedent, però, ja que l'autora se serveix d'una prosa freda i lleugera, poc propícia a les expansions sentimentals. Resulta difícil escatir si aquesta fredor és un recurs estilístic o la conseqüència d'escriure en una segona llengua. En tot cas, les descripcions són escasses, i el vocabulari és d'una senzillesa extrema. Tot i que el rerefons del llibre és dramàtic, la prosa resulta molt lleugera, i és potser aquest contrast el que ha precipitat l'èxit, juntament amb un contrapunt d'accions ben estructurat. Els capítols que estan ambientats a Holanda són els que disposen d'un escenari que és més versemblant, mentre que els que tenen lloc a Figueres resulten vapororos i en part inexactes.

Laia Fàbregas va estudiar art, i va començar a escriure en un projecte que estava vinculat a les belles arts. A la novel·laLa llistahi trobem una artista que pinta somnis, i un objecte artístic, la capsa, que ha aparegut sovint com a resum vital (pensem, per exemple, enFollowing, la primera pel·lícula de Christopher Nolan). En el pròxim llibre, però, aquesta autora i traductora haurà de decidir si continua pintant aquarel·les o si aborda d'una manera decidida tota la sensualitat de la pintura a l'oli.