¡Que ve el llop!

Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) n'ha tingut prou amb dues novel·les, i la segona és aquesta,Todo lo que se llevó el diablo, per convertir-se en un narrador imprescindible, un dels millors, més encertats i genuïns de la seva generació. Abans del seu debut novel·lístic el 2007, ja era un comentarista de culte, un assagistaoutsideri un infatigable divulgador de cultura popular, capaç d'unir Dostoievski i Superman i fer-ho a més sense renunciar a l'excel·lència. Va aparèixer llavorsLos príncipes valientes, un enlluernador exercici de memòria íntima, històrica i cultural tan assentat en el vol metafòric d'un somiador sense prejudicis com en la persistent depuració de l'afany notarial amb què Pérez Andújar metabolitza les seves aficions.

BRILLANTOR / Els que van prendre nota de fins a quin punt va néixer enLos príncipes valientesuna veu narrativa de primera quedaran gratament sorpresos al descobrir queTodo lo que se llevó el diabloés alguna cosa més que un nou pas en l'ascensió del barceloní. Aquest fabulós retrat de les Missions Pedagògiques de la República, les impulsades per Cossío entre el 1931 i el 1936, està tan carregat de personatges, escenes i mistificacions memorables, combina amb tal brillantor la documentació i la creativitat, juxtaposa fins a tal punt la història, la política, l'humor, l'estil i l'aventura que suposa la consagració del seu autor fins a límits difícils de calibrar. A partir de dos marcs temporals, el del 1935 i l'actual, i dues subtrames principals, una de centrada en un grup de mestres que pretén il·lustrar el poble a la zamorana Sierra de la Culebra i l'altra en la peripècia d'un jove caçador de llops que busca un extraviat oncle anarquista, Pérez Andújar cisella una narració tan aclaparadora en les seves fites com emocionant en el seu esdevenir.

Igual que l'Antonio Orejudo deFabulosas narraciones por historiasperò 15 anys després, amb la força del Manuel Rivas deLa lengua de las mariposasperò mesos abans, el Pérez Andújar deTodo lo que se llevó el diablose serveix de la història per jugar, per provocar fins i tot, per atacar el lector en les seves més fondes arrels ideològiques. Juntament amb desenes de personatges reals com Azaña, Luis Bello, García Lorca, María Zambrano o Luis Cernuda, per exemple, desgrana la història de Leandro Arcos Paulín, xòfer a les Missions, després autor de còmic oblidat a Brussel·les, protagonista en l'ombra. El lector haurà d'investigar què hi ha de real en la seva misteriosa biografia, o si n'hi ha res (per molta veritat que contingui).

I mentrestant, entre caçadors de llops i al·lusions a Hobbes i a Rousseau, entre inesgotables metàfores animals i romanços com el de la lloba bruna, la novel·la indaga amb mestria en la naturalesa de la identitat espanyola, en els xocs que van portar a la guerra, en qüestions tan essencials com la del valor de la cultura davant de l'acció política. Tot, a més, l'autor ho revesteix amb innombrables al·lusions marca de la casa a Jules Verne, Tintín, Fu-Manxú, Bruguera, les cançons, el teatre, els titelles, el cinema, els tebeos, les novel·letes de quiosc. Només falta advertir que cada dues o tres pàgines salta la llebre d'una genialitat verbal (com la del personatge que aclareix que el cor és roig perquè el cap és dictador) per comprendre que aquesta és una novel·la inesgotable, fulgurant, immortal. Amb llops tan salvatgement dotats com Pérez Andújar, tan enemics del borreguisme com defensors del ramat menys dogmatitzat, la narrativa espanyola té llegenda per a estona.

3TODO LO QUE SE LLEVÓ

EL DIABLO

Notícies relacionades

Contra la crisi dels 40

Exploració del trauma

Javier Pérez Andújar

Tusquets. 301 pàgines. 18 €