Contra la crisi dels 40

Duncan, Annie i Tucker Crowe són com tres temes d'un elapé molt gastat, que ja s'avorreix de sentir-se a si mateix i que descobreix que hi ha altres maneres de viure la seva música molt més felices, més democràtiques i més romàntiques. Tots tres exerceixen l'autocrítica sense miraments, són vinils volent ser cedés. Annie i Tucker són els més honestos amb les seves mancances, tot i que també els més cruels amb el seu entorn, perquè són els més permeables al canvi i els importa menys conservar el seu present. La seva història, la història que uneix el fanàtic d'un cantant que va deixar els escenaris bruscament fa 20 anys, la seva soferta companya i el cantant en persona, travessa oceans i separa parelles de fet, encara que ja se sap que en una novel·la del britànic Nick Hornby no hi ha res que sigui massa trist ni massa greu.

Hornby (Maidenhead, 1957) sap exactament què s'ha de fer quan es tracta de parlar de música, i sobretot de com aquesta afecta la vida emocional de les persones. AJuliet, Nakedes fica, i no per aquest ordre, amb les pàgines web de memorabília mitòmana, amb els discos acústics fets des de l'aridesa de notes i estímuls, amb els fanàtics que existeixen només per especular amb la vida bohèmia i retirada del món dels seus ídols. El resultat és una novel·la desmitificadora, frívola i sagaç alhora, entreteniment pur que no pots deixar de llegir, un altreAlta fidelitatamb personalitat pròpia.

Notícies relacionades

¡Que ve el llop!

Exploració del trauma

És probable que el tema central deJuliet, Nakedsigui la identitat, o les dificultats per mantenir-la d'una peça en les albors de l'edat madura, o també l'esperança fonamentada per transformar-la. Hornby es preocupa per descriure el cor trencat del trio protagonista amb l'habilitat del periodista que especula sobre la vida dels assistents a un concert. Hi ha color i enginy en la seva prosa, en la manera com entén els seus personatges, els castiga i els compadeix, i és impagable la manera com retrata la figura d'un mite que després es revela un home corrent i tota la idolatria que esclata al seu voltant, més ridícula si és possible tenint en compte que el seu tòtem té els peus de fang.

És un llibre altament recomanable per a aquells que creguin que la crisi dels 40 és una fal·làcia o per als que se'n vulguin riure d'una manera sana.