El "psicòpata" Fidel Castro

«Fidel ha mort». Així acabaLes terres promeses(Edicions 62), on Joan Barril viatja a la gestació de la revolució de Castro a la Cuba del 1958. Aquest espòiler ja el va avançar l'escriptor i periodista quan la novel·la va guanyar l'últim premi Sant Joan Unnim, que arriba avui a les llibreries, on la figura del líder cubà apareix a través de Santiago Castro, el seu fictici germà petit, que ha estudiat als EUA, s'ha convertit en un crac de Wall Street i ha inventat la Visa. Fidel li encarrega aconseguir diners per omplir les arques de la revolució quan el Govern de Batista abandoni l'illa després de buidar-les.

L'ego del dictador

Barril confessa que a la novel·la hi ha un element «autobiogràfic o referencial» en la reivindicació del «dret al canvi» de les persones. Santiago «canvia la seva devoció fraternal per una nova vida en el món del capitalisme» i l'autor va canviar la seva inicial «fascinació per una revolució magnètica» al «dubtar que el lideratge de Fidel fos carismàtic i veure que passava a ser el lideratge d'un psicòpata». També va dubtar, explica l'escriptor, «de les personalitats providencialistes, que només intenten satisfer l'ego». «No crec

-opina- que a Cuba un canvi pugui portar un enorme benestar a la població però penso que millorarà l'actual situació a la qual s'ha arribat en nom de la llibertat».

Un episodi real desencadena el dubte en el personatge de Santiago. «És l'incendi de la finca familiar, del qual escriu Norberto Fuentes aAutobiografía de Fidel Castro. Alguns l'atribueixen a la mala sort però altres pensen que va ser una acció planificada amb la qual el comandant en cap donava exemple cremant casa seva-explica Barril-. Fuentes inclou una carta de la mare de Fidel de quan l'atac a la badia de Cochinos on li diu al fill: 'Espero que aquest cop no tornis a cremar-me la casa'».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Els personatges coincideixen en un aeròdrom situat a la illeta de Cayo Tendido, amenaçada per un huracà l'any 2008, on una àvia evoca el que hi va passar el 1958, quan va ser un punt clau per a tot un mosaic de «nàufrags que busquen la seva terra promesa i són el resultat d'una segona guerra mundial que va deixar el món fet un desastre», explica Barril.

Són un nazi; un jueu supervivent del gueto de Varsòvia que «va a Galilea»; una monja de Pedralbes «que es busca a si mateixa»; un republicà, «un pària que s'ajunta amb gàngsters»; una milionària americana «que busca el seu nòvio de joventut»; un negre que fuig de Rhodèsia on nazis fugitius cacen negres, i un jove de la família Bacardí, «l'únic anticastrista de veritat, que veu com van enganyar els seus parents, que van finançar la revolució cubana amb un milió de dòlars». No hi podia faltar el rom.