L'obra de Renoir dialoga per primera vegada amb els mestres del Prado

els col·leccionistes nord-americans van saber veure molt abans que els francesos la importància de l'impressionisme, i això explica que a principis del segle XX es llancessin al mercat a comprar peces executades sota els paràmetres de la llum i el color. Aquest va ser el cas de Sterling i Francine Clark, un ric matrimoni de Nova York que en quatre dècades, de 1916 a 1952, va aconseguir reunir 35 olis de Pierre-Aguste Renoir (1841- 1919) i crear una de les col·leccions sobre el pintor més importants del món. Ara, 31 d'aquestes obres s'exposen al Museu del Prado, fins al 6 de febrer, en diàleg amb els grans mestres, en la que és la primera mostra monogràfica realitzada a Espanya sobre l'artista.

Passió per Renoir, així es diu l'exposició, no recorre tota la trajectòria del pintor, se centra en la primera etapa, la que comprèn la dècada dels 70, la més impressionista, i la dècada dels 80, quan la seva manera de treballar es va tornar més classicista. Però encara que «no és una visió completa de Renoir, sí que recull el Renoir més jove, que des del punt de vista de la majoria d'experts, i del matrimoni Clark, és el millor», segons Michael Conforti, director de la institució nord-americana.

D'aquesta manera, la mostra bascula entre el Renoir més innovador deLa barca-safareig de Bas-Meudon (1874) iEl pont de Chatou(1875), dos exemples paradigmàtics de l'impressionisme -tant per l'assumpte com pel tractament de la pintura-, i el més academicista i allunyat de la tècnica impressionista:La banyista pentinant-se (1885) iBanyista rossa(1881). Aquesta obra va ser realitzada en un revelador viatge a Itàlia en què el pintor va conèixer de primera mà els grans mestres del renaixement i del barroc. El quadro, que té ressons de Rafael, Ticià i Rembrant, va marcar l'inici de l'objectiu que es va proposar llavors: vincular el seu art al de la tradició de la pintura europea.

Notícies relacionades

Una BCN en plena pèrdua d’identitat

Cristian Mungiu qüestiona el wokisme a Canes

SENSUALS FIGURES FEMENINES / Renoir va cultivar tots els gèneres (el retrat, les naturaleses mortes, el paisatge i els nus) però se'l coneix sobretot per les seves sensuals figures femenines. I és en aquest últim apartat en el que destaquen dues obres de la col·lecció:Retrat de madame Monet (1874), que mostra una pinzellada fragmentada molt poc convencional, iLlotja al teatre (1880), una de les considerades obres mestres del pintor però que al seu dia va ser menyspreada per qui l'hi va encarregar. Un bodegó gens usual,Cebes(1881), és una altra de les icones de l'exposició, així comPeònies, una de les millors composicions florals de les moltes que va pintar Renoir, perquè deia que el relaxaven.

La mostra no recull dues de les seves peces més famoses:Le Moulin de la Galette (1876) iEl dinar dels remers (1881), però això no li treu interès, ja que és una oportunitat per veure un autor escassament representat a les col·leccions espanyoles.