Viatge per la vida de Joan Maragall

Lirisme i elegància. Amb aquesta infal·lible combinació i el pausat ritme per assegurar la depurada transmissió de la paraula, Joan Ollé ha edificat Joan Maragall, la llei de l'amor, un recorregut per la vida, la poesia i l'ideari polític i espiritual d'una de les personalitats clau de la literatura catalana, per recordar que es compleixen 150 anys del seu naixement. Els prolongats aplaudiments de dijous a la nit al TNC van acabar premiant la figura de l'autor i la bona factura de l'espectacle.

Ernest Maragall, conseller d'Educació i nét del poeta, assagista i periodista, va encapçalar la representació familiar d'assistents a aquesta funció de la qual va estar absent el seu germà, l'expresident Pasqual Maragall. El conseller va valorar positivament el muntatge, tot i que va afirmar: «La segona part m'ha agradat més que la primera». No va dir res que no coincidís amb l'opinió majoritària i que té a veure amb la millora del ritme escènic de la part centrada en la personalitat política de Maragall.

Però la força del llegat del poeta de laparaula vivadomina la dramatúrgia. I la delicada composició de les escenes, en un marc d'aire decadent i amb tènue llum de tons vermells, ajuda a compondre la impecable atmosfera del que és un recital animat per accions com les de la ballarina Rosa Muñoz -per exemple, la il·lustrativa deLa vaca cega- i les felices aparicions del Cor Lieder Camera. La formació interpreta peces musicals, entre ellesEl cant de la senyera, i exerceix de poble.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Ollé no ha fet més que aplicar una recepta ja utilitzada en altres recreacions sobre Rodoreda, Estellés, Pla i Espriu. Amb moviments lànguids i gairebé espectrals, els intèrprets es van rellevant en els recitats, a vegades un pèl allargats i exposats amb un to una mica afectat. La poesia i el pensament de l'escriptor circulen de manera encadenada d'un actor a l'altre.

'ODA A ESPANYA' / Però el tren vital no descarrila. I quan entra en joc l'Oda a Espanyal'espectacle creix sense parar. Emergeix el nacionalisme català tradicionalista i catòlic de Maragall, la influència de Nietzsche, la correspondència amb Unamuno o Cambó, la posició crítica amb la burgesia catalana després dels fets de la Setmana Tràgica, la visió de la Barcelona de tombant de segle. Un espectacle necessari i amb reflexions que, per la seva vigència, semblen escrites per ser llegides avui.