Realitats tangents

El 28 d'octubre del 2001, es va estrenar als Estats UnitsDonnie Darko, opera primadel joveníssim director (aleshores tenia 26 anys) Richard Kelly. La pel·lícula va ser un desastre a taquilla. El seu argument era endimoniadament enrevessat, ple de conceptes cientificofilosòfics com les paradoxes, els viatges en el temps i la predestinació. I, el pitjor, feia només un mes i mig de l'11-S i, ui, tan bon punt comença la pel·lícula es desplomava sobre el llit del protagonista el reactor gegant d'un avió...

Donnie Darks'aniria obrint camí entre les obres de culte després de la seva edició en vídeo i DVD. Gairebé una dècada després, el film segueix generant debats sobre el seu significat, pel seu joc amb l'espai-temps i la sobresaturació d'idees com fletxes de líquid, realitats tangentsimorts manipulats. En aquest sentit,Donnie Darkoés un dels films més pertorbadorament estranys del gènere fantàstic d'aquest segle, i la raó principal per la qual Kelly va rebre ahir un premi Màquina del Temps del festival de Sitges.

Referències a la cultura pop

Notícies relacionades

Ivana Baquero torna al gènere fantàstic amb 'La otra hija'

Viatge de malson a l’inframon

Donnie Darkoha estat definida, molt afortunadament, com «una pel·lí-cula d'institut de John Hugues revisada per David Lynch». El film narra la història d'un jove estudiant, Donnie (Jake Gyllenhall), afectat d'esquizofrènia que diu que parla amb un home conill anomenat Frank, que li anuncia la fi del món. Un relat ple de conceptes elaborats, però al mateix temps arrebossat amb irresistibles referències a la cultura pop dels 80. «M'encanta veure que gairebé deu anys després encara hi ha gent que vol parlar de la meva pel·lícula. És molt especial per a mi», declara Kelly, que després deDonnie Darkoha fet tan sols dues pel·lícules més: la delirant sàtira fantacientíficaSouthland Tales(2006), massacrada per la crítica i inèdita a Espanya; iThe box(2009), estupenda adaptació d'un conte moral de Richard Matheson protagonitzat per Cameron Diaz.

El sacrifici, el destí, l'atzar, l'existencialisme... Idees complexes, recurrents en el cine de Kelly, cineasta dotat d'una ment única, potser dislocada, capaç de comparar el seu heroi Donnie Darko amb Jesucrist. «¿Per què no? En l'univers tangent, Donnie se sacrifica, com el senyor Crist, per salvar els altres. En tot el meu cine hi ha moltes referències religioses». Amén, senyor Kelly.