Per fi Vargas Llosa

Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936) és un excés, un dels grans de les lletres en castellà, encara que s'hagi entestat a crear una figura raonable i conseqüent. I la que va compondre ahir rebent la notícia que, finalment, els membres de l'Acadèmia Sueca havien decidit concedir-li aquest premi Nobel tan merescut com esquiu, és absolutament vargallosiana. L'anunci el va agafar treballant, preparant les seves classes. Sense escarafalls. Amb aquesta elegància, potser una mica passada de moda, que el caracteritza. Va ser Juan Carlos Onetti, gran amic seu, qui va dir que per a ell la literatura era una amant mentre que per a Vargas Llosa era una esposa, a qui s'ha d'atendre quotidianament.

Hi ha molts Vargas Llosa en aquest excés: l'escriptor, el seductor, el creador d'opinió, el polític, l'actor. Però el primer de tots va ser el petit Mario, aviciat, que als 10 anys descobreix que el pare que creia mort és viu i ha tornat per convertir-se en el gran dictador de la seva existència. No és gaire difícil establir aquí el quilòmetre zero d'aquesta obsessió pel poder que recorre fundacionalment les seves millors novel·les,Conversación en La Catedral, La guerra del fin del mundo, La fiesta del Chivo. «Em vaig aferrar a la literatura perquè sabia que això el molestaria», ha dit. El pare envia Varguitas, 14 anys carregats de rebel·lia, a l'Acadèmia Militar Leoncio Prado de Lima, on convertir-se en un gran lector li salva la vida. La crònica heroica d'aquesta supervivència serà la seva primera novel·laLa ciudad y los perros, punta de llança delboom, que el 1962 farà descobrir el premi Biblioteca Breve a Barcelona.

El motor d'aquesta vocació, s'ha de reconèixer, va ser Julia Urquidi, la Tía Julia (germana petita de la dona del seu oncle Lucho i protagonista d'una de les seves novel·les més populars). A la bona burgesa no li van caure els anells a l'hora de treballar per subvencionar el seu jove marit perquè pogués escriure còmodament. Al cap d'un temps l'escriptor es va enamorar de la seva cosina Patricia, que es convertiria en la mare dels seus tres fills, Morgana, Álvaro i Gonzalo.

A París, a més de dedicar-se a l'escriptura, l'autor satisfà el seu amor per la cultura francesa, exemplificada en Flaubert, el seu autor de capçalera en l'aspecte literari, i en Sartre, en l'ideològic, cosa que li val l'apel·latiu d'El sartrecillo valiente. La seva posició en l'esquerra política té el seu punt d'inflexió en el manifest que firma i pràcticament redacta a Madrid el 1971 a favor del cubà Heberto Padilla, anatematitzat per Fidel Castro. És el principi d'un important viratge ideològic que el converteix en un líder d'opinió conservador -ell prefereix denominar-se liberal-, detestat per bona part de l'abans poderosa esquerra intel·lectual llatinoamericana que, en bona llei, no pot minimitzar la seva categoria literària.

COM GUANYAR ENEMICS / En el capítol de com guanyar-se enemistats que tan bé domina hi ha les declaracions antinacionalistes formulades en algunes de les seves visites a Barcelona, la ciutat on va viure i va beure a plaer amb altres membres delboomals 60, i el fallit intent de convertir-se en president del Perú, derrotat pel populista i més tard autocolpista Fujimori el 1988. En aquesta pugna, les lletres van sortir guanyadores.

Notícies relacionades

‘La Cenerentola’ pop triomfa al Liceu

Manolo García alça el to i revoluciona el Sant Jordi

Ja amb passaport espanyol en el seu poder, membre de la Real Academia de la Lengua i beneït amb els més importants premis, com el Príncep d'Astúries, el Cervantes i el Planeta, la política va quedar només per als articles. No obstant, el 2001 es va sentir moralment obligat a oposar-se al seu fill Álvaro davant de la campanya que aquest va emprendre contra el candidat Alejandro Toledo. Tot un culebró que la premsa internacional va airejar a plaer.

La penúltima de les reencarnacions de l'escriptor fins avui té a veure amb el seu ja llegendari poder de seducció. Convertit en actor i sempre al costat de l'actriu Aitana Sánchez ha participat en tres muntatges,La verdad de las mentiras, Odiseo y Penélope iLas mil y una noches, una mena de personals lectures dramatitzades. El realisme implacable de Vargas Llosa l'ha convertit també en un viatger impenitent. Sense que semblin afectar-lo els seus 74 anys i emulant Conrad, va viatjar pel riu Congo per a les localitzacions literàries de la seva esperadíssima pròxima novel·la.El sueño del celta, que estarà a la venda el 3 de novembre, potser amb la faixa Nobel de literatura 2010.