Libido desbocada en un drama rural

Una captivadora Mercè Arànega, remolí de desig i passió, va alçar divendres passat el teló de la Sala Petita del TNC ambMisteri de dolor, definida com un «drama del món» pel mateix autor, Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943). Surt a escena desbordant de les emocions que el dramaturg, poeta i pintor va imaginar per a la seva Mariagna el 1902 i esmenja, amb les seves carícies i jocs amorosos, el ben plantat Silvestre

-un convincent Ernest Villegas-, el seu jove segon marit.

El director, Manel Dueso, no dóna treva a l'actriu. Li fa rentar la roba, cantar i córrer carrer amunt per una escenografia molt ben aconseguida al servei del buscat naturalisme: una casa rural amb pou i estable. Mentre ella fa evident la seva luxúria al seu marit, la seva filla de vint anys, Mariagneta -a qui Maria Rodríguez aporta la seva energia juvenil- va i ve amb la seva rutina campestre contenint enrabiada la libido. Fins que sorgeix l'ocasió per deixar-la anar i es veu venir la traïció.

Notícies relacionades

Barcelona s’omple de musicals: d’‘El fantasma de la ópera’ a ‘Tootsie’ i la tornada de ‘Germans de sang’

40 anys de l’Os de Tous: ¿per què la joia s’ha convertit en una icona de moda i disseny pop?

La gosadia de Gual, renovador del teatre català, radica a dibuixar dues dones que s'entreguen lliurement a les seves pulsions. Sense repressions socials o morals. Mariagna sap de les maledicències de la gent del poble (presències estatuàries en el muntatge) per compartir llit amb un home més jove. Però ella anteposa els seus sentiments, sense reparar tampoc en les raons d'ell. I Mariagneta es llança als braços del seu padrastre sense culpa ni remordiment, encara que sap de l'amor que li professa la seva mare. Aquests instints sense mordassa són els que van atraure Dueso i el van portar a adaptar una obra que s'emmarca en l'aposta per la recuperació de clàssics catalans del teatre públic.

LLUITA DE GALLS / No hi ha més vèrtexs en la història que els d'aquest triangle amorós -només s'hi afegeixen la «lluita de galls», com diu Dueso, entre el padrastre i un pretendent rebutjat per la filla (Llorenç González) i un amic/amor soterrat de la mare (Xavier Ruano)- i a alguns els va semblar que donava per a poc joc. La mirada materna al descobrir l'engany anticipa el desenllaç i les escenes posteriors entre els joves estiren el drama sense més misteri i sense la tensió inicial. En el context realista plantejat, desentonen algunes actualitzacions: els transistors d'un parell de veïns -amb un «Querida Letizia» sobre la sintonia d'Elena Francis que va provocar alguna rialla- i la imatge final amb la cara de Mariagna en un primeríssim primer pla. La funció va complaure el públic habitual del TNC, que va aplaudir amb entusiasme la proposta.