Guillem Morales: ¿Pots fer un 'thriller' amb elements terrorífics i a la vegada parlar de la vida?

Seguint amb la seva aposta pel cine fet a casa, el festival de cine de Sitges inaugura avui la seva 43a edició ambLos ojos de Julia, la nova pel·lícula del català Guillem Morales (Barcelona, 1975), en paraules d'Ángel Sala, director del festival, “un cineasta que s'ha format com a espectador en aquest festival”. El cineasta, que ja va presentar a Sitges 2004 el seu primer llarg,L'habitant incert(2004), torna a casa aquest any ambLos ojos de Julia, unthriller amb un intens drama romàntic al cor.

 “Sóc un defensor del cine de gènere, i tota aquesta història està en un format dethriller, però crec que pots fer unthriller amb elements terrorífics i a la vegada parlar de la vida. Elthriller sembla un gènere limitat, molt codificat perquè hi ha d'haver ensurts, atmosfera o un cert treball de càmera. Però al mateix temps pot englobar històries: denúncia social, comèdia, drama, melodrama”, explica el mateix Morales. I el seu nou treball corrobora aquesta afirmació.

Los ojos de Juliaté les maneres d'unthriller clàssic, armat a partir de la misteriosa mort de la germana de la Julia titular (Belén Rueda), però és al seu torn una originalíssima reflexió sobre la pèrdua en el seu sentit més ampli: “La protagonista travessa un viatge emocional perquè pateix dues pèrdues brutals al mateix temps: la de la visió i la dels seus éssers més estimats. Llavors pateix una transformació brutal en què ha d'elegir entre quedar-se allà i negar-se a la vida, o seguir lluitant”, explica Belén Rueda, l'actriu que encarna la protagonista, i aporta així més dades sobre el seu personatge, una dona jove, afectada per una malaltia que fa que a poc a poc perdi la vista, que decideix investigar pel seu compte i risc el suposat suïcidi de la seva germana.

Un viatge a la ceguesa

Morales, que firma un film molt més agosarat en el seu flirteig amb el terror del que es pot intuir a priori, explica que sempre es va plantejarLos ojos de Juliacom “un viatge a la ceguesa, ja que així com hi ha moltes pel·lícules amb personatges cecs, no n'hi ha tantes sobre un personatge que es queda cec a poc a poc”. I, des del primer minut, acompanyem la protagonista en aquest viatge, un objectiu que el director ha aconseguit a base de mecanismes enginyosos i fins i tot arrevits.

Notícies relacionades

Ángel Sala: "Hi ha una sèrie de directors catalans que estan marcant estil"

Collboni elogia el Cruïlla com "el festival més amable" en el 15è aniversari

Per començar, en el seu desig d'explicar-li a l'espectador que “en el món de Julia no hi havia res bonic”, s'ha decantat per una estètica fosca i pessimista per a la qual va haver de negociar (“de bon rotllo”, postil·la) amb Guillermo del Toro, un dels productors deLos ojos de Julia: “Guillermo adora l'estètica gòtica, però jo volia fer una altra cosa. Per això la pel·lícula té una estètica que beu del comunisme europeu, encara que en realitat és fruit de la traducció de les premisses estètiques d'un videojoc”, confessa Morales, que també se serveix de mecanismes juganers per encomanar la gradual ceguesa de la protagonista, entre ells no ensenyar les cares dels personatges durant gaires minuts.

Aquest fragment de la cinta, en què no s'ha d'insistir per no revelar més del compte, remet clarament algialloitalià (un tipus de cine de terror italià), evidència sobre la qual Morales explica una anècdota graciosa: “Guillermo diu, i ho començo a assumir, que he fet ungiallo. De fet, em deia, tu digues que has fet ungiallo, que quedaràs molt bé. A més, comentàvem que he fet ungiallofeminista perquè, pel que recordo, aquelles pel·lícules eren molt masclistes”.