De Dràcula a la pintura

Zeus agafa la forma d'un cigne per baixar de l'Olimp a la Terra i violar Leda, reina d'Esparta. És un mite grec al qual mestres com Leonardo, Rubens, Tintoretto, Cézanne o Dalí no han pogut resistir-se i l'han immortalitzat als seus llenços. Elizabeth Kostova tampoc, només que ella ha creat el seu propi quadro deLeda i el cignei al seu voltant ha ordit, segons la defineix ella mateixa, «una novel·la literària i psicològica sobre art, obsessió i amor». El seu ­títol: Els lladres del cigne (Edi­cions 62 /Umbriel).

Kostova (New London, EUA, 1964) va donar la campanada fa cinc anys amb una obra molt diferent,L'historiador, una intriga sobre la recerca de la tomba de Dràcula que va ser la primera opera prima que va entrar directament al número u de la llista deThe New York Times, es va publicar en 44 idiomes i a Espanya va vendre més de 350.000 exemplars.

En una entrevista amb aquest diari, Kostova va negar haver sentit la pressió de l'èxit a l'abordar aEls lladres del cigneun tema radicalment diferent, l'art. Ho va fer fascinada pel mite de Leda, que «simbolitza la unió entre el que és humà i diví i, a la vegada, entre el que és humà i animal. És una història estranya i violenta, perfecta per a una novel·la. A més, les conseqüències de la unió entre el cigne i la dona van ser 10 anys de guerra a Troia, ja que van engendrar Helena».

L'art entra en la novel·la a través dels impressionistes francesos i, en concret, de Béatrice de Clerval, una pintora de finals del XIX el retrat de la qual obsessiona en l'actualitat el famós pintor Robert Oliver. Aquest, després d'intentar agredir un quadro de la National Gallery de Washing­ton i pronunciar la frase «ho vaig fer per ella», es nega a parlar i es converteix en pacient d'un psiquiatre. Per curar-lo, el metge desenreda el cabdell d'un amor impossible, que segons Kostova, «sempre és una inspiració per a artistes i escriptors». I en aquest cas, la musa, Béatrice, també pateix per un amor que el lector coneix a través de les seves cartes.

El personatge de Béatrice s'inspira en Berthe Morisot, amb qui Kostova reivindica el difícil paper d'una dona pintora a la França del XIX. «Va ser una de les principals artistes impressionistes juntament amb Monet, Degas i Sisley -explica-. Però la seva figura es va perdre al segle XX. Les seves primeres biografies són dels 70 i 80 i avui se la considera tan bona com els pintors homes. La seva vida va ser més tranquil·la i familiar que la d'ells, que solien tenir existències tempestuoses». Com Béatrice, «per ser dona necessitava tenir una carrabina si volia anar al bosc a pintar, per això pintava quadros íntims i de la seva família. La seva obra és profunda i psicològica, amb una tècnica increïble», afegeix l'escriptora, que confessa que el seu favorit és Sisley, «perquè és molt íntim».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Pretensions literàries

Kostova va visitar museus, com «la National Gallery, el Metropolità de Nova York o el parisenc d'Orsay», es va entrevistar amb psiquiatres, es va documentar sobre tècniques pictòriques i la vida i obra dels impressionistes. Per fer-ho va recórrer els pobles de Normandia immortalitzats per Monet i els seus col·legues. Kostova admet que ambEls lladres del cigneha volgut fugir de l'etiqueta de supervendes per fer «una obra literària», tot i que puntualitza que «la presumpció que unbest-sellerimplica baixa qualitat és perillosa». I per demostrar-ho remet a Dickens -«en vida era increïblement popular, la gent feia cua per comprar les seves històries per entregues»- i a García Márquez, «que ha publicat en tantíssims idiomes, ha arribat a milions de lectors i és, sens dubte, un mestre».