Mestre de lectors

Joan Triadú, mestre i activista cultural, traductor i antòleg, crític literari, té una obra literària pròpia breu i notable. M'agrada retornar a l'exquisit El Collsacabra, unes notes de paisatge geogràfic, humà i literari que, publicades en edició de bibliòfil el 1956, ens descobreixen un observador atent i delicat. Però si hagués de remarcar dues qualitats de Joan Triadú potser en destacaria la tossuderia i el sentit de la responsabilitat.

Em sembla que devia ser per tossuderia que, després de l'experiència traumàtica de la guerra i en ple drama de la dictadura, va decidir tenir confiança en el futur del país i dedicar-se de ple, com a mestre i com a escriptor, a fer-lo possible. Aquesta confiança el va dur a professionalitzar-se com a lector fins a fer de la crítica literària un dels seus oficis. I segur que va ser per tossuderia que va exercir-la sempre en la nostra llengua, des de les publicacions més marginals o clandestines quan no n'hi havia d'altres, des de Serra d'Or i l'Avui principalment després.

Era sens dubte per sentit de la responsabilitat que la seva mirada exigent -que ho era, i molt- es traduïa sempre, en les seves intervencions públiques, en elogi i crítica constructiva. Triadú va posar en pràctica el principi que del que s'ha de parlar malament més val no parlar-ne. I això no per cofoisme o per cap mena de complex, sinó tot al contrari. Perquè l'espai és escàs i el temps és breu i més val no malbaratar-los. I perquè la crítica negativa potser dóna molta notorietat al crític però, en canvi, no aconsegueix fer gaires lectors. Més aviat els retreu de llegir, i això un mestre no s'ho pot permetre. I una cultura fragilitzada, com ho era i en tants aspectes encara ho és la catalana, tampoc.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Vaig tenir la sort, al final del batxillerat, d'assistir a les classes deJoan Triadúsobre literatura universal. Ens va parlar deProust,deJoyce,deKafka,sense prejudicis i encuriosint-nos, empenyent-nos a llançar-nos a l'aventura de llegir-los. I ens en parlava sense deixar de tenir clavades les arrels en la pròpia tradició literària, a la qual també ens obria la porta i que ens ensenyava a valorar.

Era mestre i sabia exercir el seu mestratge. A ell, mestre de lectors, tot el nostre reconeixement.