Una comèdia que no falla mai

En aquest temps de recuperacions no hi podia faltar Pel davant...i pel darrera, de Michael Frayn, adaptada de nou per Paco Mir. És la quarta vegada que aquesta producció que dirigeix Alexander Herold es programa a Barcelona i, com en les anteriors, el públic es trenca de riure amb una caòtica comèdia que explica en una doble ficció els embolics d'una companyia que està a punt d'estrenar un vodevil tan esbojarrat com cutre.

Ni més ni menys que set portes s'usen per a entrades i sortides dels protagonistes d'un delirant muntatge recolzat en una màquina de rellotgeria. Pel davant -a l'escenografia on s'ha de desenvolupar la funció- tenen un paper important l'escala i la barana, que serveixen per a les patacades i caigudes. Pel darrere

-a l'altra funció de les bambolines- els retocs de la posada en escena permeten mostrar la pugna d'egos, embolics amorosos i la tragicomèdia quotidiana dels intèrprets.

¿Què ha canviat en aquesta producció del Borràs respecte a les anteriors? A part de l'equip d'actors, dels quals només n'hi ha dos de la versió anterior -Enric Majó (Pau Taverner/lladre) i Pep Planas (Lluís Brou/director)-, la retallada de 15 minuts per agilitzar el text i la inclusió d'alguna pinzellada actual sobre el Lliure i La Fura a l'al·ludir als mèrits evidentment físics d'una Mónica Pérez (Cris Crystal/Tiffany) que encarna una ximpleta de gran vis còmica. Va en roba interior gairebé tota la funció i llançant a l'aire els seus «¡chupi!» per ratificar qualsevol qüestió que se li plantegi.

Tot el repartiment té molt assumit l'esperit coral que exigeix l'obra. És un equip compenetrat i que disfruta fent aquesta funció. El bilingüisme -castellà per representar l'obra i català per a les bambolines- potencia encara més el surrealisme d'aquest muntatge.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Miquel Sitjar (Enric Palou/Peter Bond) assumeix el desgast físic d'un atleta. Puja i baixa sense parar i porta en braços Pérez com si fos una ploma. Tot amb una hilarant expressivitat que sembla sortida de la factoria dels Monty Python. Rosa Gámiz (Lola Rius/majordoma senyora ­Clacket) i Anna Barrachina (Marta Miret/Flavia Churchill) aporten el seu ofici i un alegre dinamisme. I en una línia semblant hi ha un histriònic Carles Martínez (Marcel Bofill/ Phillip Churchill), Dafnis Balduz (Toni Fuster/maquinista) i Saida Lamas (Cuca Cabestany/ regidora).

Una peça clarament comercial que aconsegueix divertir, i això no és poc en els temps que corren.